Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

«en si» i «per a si» GEN.

(del llatí in se, que tradueix el grec authó) El que en principi és, o es considera, independentment del altres i s'oposa a ser o estar, o a ser considerat, en una altra cosa. Plató aplica aquesta denominació a les Ideas d'allò Bell en-si, allò Bo en-si, allò Igual en-si, etc. (veure cita). Aristòtil l'aplica a la substància, al «això» (J`*, JÊ, tode ti) subjecte de propietats i mai propietat d'un altre subjecte. La tradició ha interpretat a Aristòtil distingint entre el que és en se i el que és in alio (veure cita). Quan en si s'oposa a per a nosaltres, es refereix a les coses independentment de la manera com se'ns presenten a la nostra experiència: les coses tal com són (veure cita).

En un altre sentir Kant parla de les coses en si com a noümen, que es refereix, per oposició al fenomen, a l'objecte de l'enteniment com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic.

En Hegel, el ser en-si és el ser -les coses en general- abans de tota reflexió, o en la seva total immediatesa. Sartre utilitza «en si» per descriure el mer fet d'estar en el món, la simple existència inert i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «per a si», o consciència.

El «ser en-si» és la simple possibilitat, l'essència de quelcom, el primer moment en què quelcom se'ns presenta; Hegel ho considera un tot indiferenciat, la «indeterminació immediata», que representa ser i no-ser, l'ésser i el no res. Un segon moment és aquell en què el possible s'ha fet esdevenir del ser i, a la vegada, la solució de la primera contradicció de ser i no-ser: allò possible s'ha convertit a ser existent. Però el que una cosa és només ho és veritablement quan és pensada com a tal, «mitjançada»: quan la realitat es converteix en idealitat, o quan és pensada per una consciència; llavors el «en si» es converteix en un «per a si», on realitat i idealitat són una mateixa cosa i la diferenciació s'ha convertit en una nova unitat mitjançada o coneguda (veure text).

Per a Sartre, en-soi i pour-soi són els conceptes bàsics del ésser i el no-res: es refereixen a l'home com pura facticitat i com consciència (veure cita).



Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.