Conceptes-fal·làcia naturalista

Qualificació (naturalistic fallacy) que G.E. Moore aplica, en els seus Principia Ethica (1903), a la presumpció que «ètica, pot definir-se en termes de propietats naturals. Suposa, per tant, que «bo» és un concepte simple, no analitzable en altres que puguin considerar-se les seves característiques definitòries. És, per aquesta raó, indefinible i és una propietat -només cognoscible per intuïció- de les persones, coses o accions, no equiparable a una qualitat natural. Moore creu que les teories ètiques tradicionals -sobretot, el naturalisme ètic i les ètiques basades en metafísiques- s’equivoquen en voler definir la bondat moral, igual com es defineix qualsevol cosa descomponible en propietats. Així, per exemple, quan es defineix el triangle com la figura geomètrica que té tres costats i tres angles, res ens impedeix intercanviar els termes de la definició i entendre que tota figura geomètrica amb tres costats i tres angles és un triangle. En el cas de «bo» no hi ha una tal definició i fins i tot en les habitualment donades com, per exemple, en la definició utilitarista de bo» com «allò que produeix felicitat al nombre més gran possible de persones», no es dóna per suposat, sense més, que «el que produeix la felicitat del nombre més gran de persones» sigui bo, perquè sempre té sentit inquirir si quelcom és bo. Si bo és el que agrada, no és simplement evident que el que agrada sigui també bo.

Moore defensa, en conseqüència, l'intuïcionisme ètic. No tota noció ètica és, no obstant això, segons ell, indefinible: «deure», «correcte», «obligació», etc., són definibles en altres termes -normalment referits al bé o a la bondat-, que poden considerar-se característiques seves, per la qual cosa aquests termes no es refereixen simplement a sentiments o actituds de qui els utilitza o no tenen, simplement, significat emotiu (veure emotivisme), sinó cognoscitiu.

Aquesta denúncia de l'esmentada fal·làcia naturalista, es remunta a Hume, qui també va tractar el tema, però sense donar-li aquesta denominació. Per a Hume aquesta fal·làcia o error consisteix en pensar que del "ser" d’una cosa pot derivar-se’n algun "haver de ser". Però, d’allò que és -pensa Hume-, no se’n deriva un imperatiu moral, no se’n deriva cap "haver de ser", ni un dret ni un deure, ja que la tria de les finalitats està situada al marge de l’esfera de la raó. Així, doncs, no es pot passar de l’ésser a l’haver d’ésser; no es pot passar del que és al que ha de ser, ja que es confonen dos nivells o àmbits diferents: l’àmbit d’allò que és i l’àmbit d’allò que es creu que hauria de ser.

(Veure text)

Temes -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"