Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

hominització ANTROP.

Terme que va començar a usar-se al voltant dels anys 1950, i que es refereix a la consideració de la humanitat entesa com a fruit d’un procés, no com una realitat tancada en si mateixa i definida per sempre. Aquesta concepció va estretament lligada a l’evolucionisme especialment unit a l’obra de Darwin. D’aquesta manera la noció d’hominització se separa, tant de les concepcions fixistes, com de les concepcions mítiques i religioses sobre l’origen de l’ésser humà (veure textos), i tindria un antecedent remot en les tesis de Anaximandre (veure textos). En general, aquest terme designa, doncs, el conjunt de processos biogenètics i evolutius que han permès el sorgiment de l’actual homo sapiens sapiens a partir d’un grup de primats homínids de l’era terciària.

El procés d’hominització es caracteritza per importants transformacions somàtiques, de les quals les més important són:

AustralopitecusAquestes transformacions van permetre la independització funcional del cervell i de les mans i, la conjunció de tots dos (que metafòrica i analògicament podríem considerar que simbolitzen la conjunció de la teoria i la pràctica), és la base fonamental de l’hominització, que suposa també transformacions psíquiques i adquisició d’habilitats: maneig i fabricació d’instruments, desenvolupament del llenguatge, del pensament, en suma, de la cultura.

La humanitat actual és l’homo sapiens sapiens, espècie del gènere homo. Aquest hauria comprès tres espècies: l’homo sapiens, l’homo erectus, i l’homo habilis, que haurien existit fa uns dos milions i mig d’anys (i seria el primer homo faber), i que haurien sorgit inicialment al continent africà. L’homo sapiens, procedent de l’homo erectus, hauria aparegut fa uns 300.000 anys; d’aquesta espècie hauria sorgit a Europa l’homo sapiens neanderthalensis que va desaparèixer fa uns 35.000 anys, deixant la via lliure al homo sapiens sapiens. És encara un tema controvertit el de les relacions entre els neanderthalensis i el dels sapiens sapiens, i és difícil saber si l’home modern va suplantar a l’home de Neanderthal eliminant-lo físicament o si es va sobreposar a aquell a través d’encreuaments. En qualsevol cas, tot i que encara no és clar si es tractava de dues espècies diferents o si formaven varietats d’una mateixa espècie, sí que pot afirmar-se que manifestaven grans diferències culturals.

 

Neandertal

Sobre els antecessors de les espècies del gènere homo no hi ha acord total entre els paleoantropòlegs (és la reactualització del vell tema de la baula perduda, actualment obsolet), i actualment se sostenen dues concepcions diferents. Una d’elles, la sostinguda pels famosos paleoantropòlegs Leakey, considera que ha d’existir un antecessor del homo habilis a partir del qual es va diferenciar una branca paral·lela, la dels australopitecus que, segons ells, no serien antecessors de l’home. Però una altra teoria desenvolupada actualment (i reforçada amb el descobriment en 1994-95 del australopitecus ramidus per part de Tim White), i formulada, entre d’altres per T. White i Donald Johanson, sosté que el nostre ancestre és el australopitecus afarensis, que al seu torn provindria del australopitecus ramidus. (passeu el ratolí per veure un gràfic).

Més recentment, Meave Leakey ha descobert l’australopitecus anamensis, l’antiguitat del qual (uns 4,1 milions d’anys) el fa anterior a l’australopitecus afarensis, però no tan antic com l’encara controvertit australopitecus ramidus.



 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.