Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

homo mensura HIST.

Protàgores ensenyant. Johann Friedrich Greutier (17th century, Fine Arts Museums of San Francisco)Expressió que significa que «l’home és la mesura de totes les coses». L’esmentada expressió forma part de la frase que s’atribueix a Protàgores: «L’home és la mesura de totes les coses, de les que són perquè són i de les que no són perquè no són» (Sobre la veritat ).

Aquesta frase ha estat interpretada de les més diverses maneres, però sembla clar que Protàgores es refereix a l’home individual, i usa el terme «mesura» (métron) en el sentit de criteri. Així, significaria que cada individu humà és el criteri del que és, cosa que desemboca en un subjectivisme extrem que implica que no hi ha més realitat que les aparences, que es manifesten a l’home en la percepció. D’aquesta manera la percepció passa a ser el criteri (particular) que es regeix l’home, desapareix tota possibilitat d’accedir a una impossible veritat, i fins i tot es dilueix la concepció mateixa de la physis.

Demòcrit, a qui es remunta la distinció entre qualitats primàries i secundàries, també havia afirmat que totes les sensacions eren subjectives (calent i fred, dolç i amarg, no tenen autèntica realitat en la naturalesa), però podien ser explicades com una interacció entre els àtoms del nostre cos i els dels objectes percebuts. Així, sustentava una physis com realitat permanent: els àtoms i el buit. En canvi, en el subjectivisme i escepticisme de Protàgores desapareix la physis mateixa.

Ja en l’antiguitat es va discutir el sentit d’aquesta frase de Protàgores que està en el començament de la seva obra Sobre la veritat. Plató, Aristòtil i Sext Empíric, entre d’altres, es van ocupar de l’anàlisi d’aquesta sentència, i van coincidir a atribuir-li l’esmentat significat de subjectivisme extrem. Plató tracta aquesta qüestió en el Teetet (152b, veure text ), on afirma que si el mateix vent és fred per a mi que ho sento fred, i és calent per a tu que ho sents calent, significa això que el vent és en si mateix a la vegada fred i calent, o que el vent no és en si mateix ni fred ni calent? És a dir, es pot dir davant d’això:

L’opció 1 suposa que les qualitats sensibles existeixen independentment del perceptor, encara que la percepció no pot captar-les totes i està condicionada per cada perceptor; l’opció 2 suposa la posició profundament escèptica i absolutament subjectivista que és la que Plató atribueix a Protàgores, al qual critica també pel seu antropocentrisme a l’haver posat a l’home com criteri (¿per què no al porc, per exemple?, es pregunta Plató), i al que ataca per voler aparèixer com savi (¿si res és veritat, què l’autoritza a ensenyar?). També Sext Empíric glossa la sentència de Protàgores així: «la veritat és relativa, ja que tot el que apareix o sembla a algú és, al seu torn, real en relació amb ell». Per part seva, Aristòtil (Metafísica, 1053a31), a més de senyalar el subjectivisme de Protàgores, critica l’ús que fa de la noció de «mesura», i conclou que sembla que hagi dit quelcom profund quan, en realitat, no ha dit verdaderament res.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.