Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

hypokeimenon GEN.

(del grec ÛB@P,\:,<@<, hypokeimenon, format per ÛB`, sota i per P,Ã:"4, jeure, estar tirat) Literalment significa allò subjacent o allò que s'ha suposat, en el sentit del que està sota com a sosteniment o com a base. En llatí es va traduir com subiectum, subjecte.

Aquest terme juga un paper important en la filosofia d'Aristòtil, on apareix de diverses maneres. En la teoria de les categories J` ÛB@P,\:,<@< (to hypokeimenon) és allò del que es predica el predicat: el subjecte o allò subjacent. Al seu torn, aquest subjecte no es predica de res. Aquesta noció està en la base de la distinció entre la substància primera o entitat primera (BDfJ0 @×F\", prot ousía) i la substància segona o entitat segona (*,LJXD" @×F\", deutera ousía), i els accidents. Aquest subjecte o hypokeimenon és sempre concret i singular i, en quant que és allò subjacent, és on es dóna la predicació. Per això, encara que no pugui predicar-se de res, és condició de tota predicació i es vincula amb la primera de les categories o @×F\" (ousía). No obstant això, des de l'anàlisi de la física, de vegades Aristòtil diu del hypokeimenon que és ousía, i de vegades afirma el contrari.

En la concepció del canvi, hypokeimenon és el tercer principi que hi ha entre els contraris: analfabet és el contrari de lletrat, o no músic és el contrari de músic, però no es passa d'analfabet a lletrat, o de no músic a músic, sinó que és un subjecte (hypokeimenon) el que experimenta aquest canvi, que d'aquesta manera passa a ser el principi permanent o el que roman en tot canvi (veure text). No obstant això, en aquesta anàlisi Aristòtil utilitza la noció de hypokeimenon d'una manera un tant ambigua, ja que significa tant el subjecte de l'atribució o subjecte lògic, com el subjecte físic. D'aquí que de vegades Aristòtil també utilitzi aquest concepte per referir-se a la matèria (veure text i veure cita).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.