idees factícies HIST.

(de factum, fabricar, construir). Una de les classes d'idees, segons Descartes, que les defineix com aquelles representacions mentals que deuen la seva existència només a la construcció de la ment (idees que fabrica la pròpia ment o la imaginació a partir d’altres idees. Idees com les de "quimera" o "centaure", per exemple). Aquestes idees (continguts mentals) són les que percebem com a ficcions de la ment i no es refereixen a res exterior a la pròpia ment. Si s’afegeix la interpretació de Leibniz, idea factícia o construïda és també aquella que la ment pot construir raonant, com per exemple, diu Leibniz, la idea de «sol», que construeixen les teories astronòmiques.

Es diferencies de idees innates, que no procedeixen de l’experiència ni són tampoc idees factícies, i de les idees adventícies, que són aquelles que semblen procedir del (hipotètic) món exterior a través dels sentits. (Quan Descartes cregui haver provat l’existència real d’aquest món exterior o substància extensa, aquesta es convertirà en la causa de l’existència en la ment de les idees adventícies de les qualitats primàries).

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.