Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

inconsistència LÒG.

Referida als sistemes formals, la característica defectiva que fa que sigui possible deduir d'ells una negació. Si els sistemes formals fossin inconsistents, serien trivials, atès que d'ells podria deduir-se qualsevol cosa.

Referida a un conjunt d'enunciats, es considera inconsistent un conjunt si d'ell és possible deduir un enunciat i la seva negació.

Referida a parells d'enunciats comparats entre si, es diu que dos enunciats són inconsistents si no poden ser ambdós vertaders o ambdós falsos alhora, de manera que si u d'ells és vertader l'altre ha de ser fals, i viceversa.
 
Dos o més enunciats són inconsistents quan no poden ser vertaders al mateix temps. Un conjunt de fórmules és sintàcticament inconsistent si i només si conté una contradicció, que pot expressar-se com (p ^¬p)

Un conjunt de fórmules és semànticament inconsistent si i només si no hi ha cap interpretació de les variables lògiques que faci vertader al conjunt. En aquest cas, es diu que dit conjunt manca de model.

 
EPIST.

Una teoria científica (entesa com un sistema axiomàtic) és sintàcticament inconsistent si i només si conté l'afirmació i la negació del mateix enunciat. És semànticament inconsistent quan no hi ha cap model d'aquesta, o una interpretació que faci vertaders a tots els axiomes de la teoria.

Veure consistència.

 

 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.