Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

iniciació ANTROP.

Introducció d'algú en un estat, situació o estatus nou. La iniciació suposa l'execució de ritus de pas que, generalment, s'acompanyen d'algunes proves que l'aspirant iniciat ha de superar. Són exemples de ritus d'iniciació aquells que, en moltes societats, permeten l'accés a la vida adulta, o els que permeten l'accés com a membre actiu d'una religió. En alguns casos aquests ritus marquen l'accés a una societat secreta, o permeten adquirir el paper de mag.

Els ritus iniciàtics de tipus religiós van ser descrits per Van Gennep (Els ritus de pas, 1909), i impliquen una mort simbòlica, que significa la ruptura amb el passat (que pot ser el de la infància o el de la ignorància), per donar accés a una resurrecció o naixement simbòlic que obre les portes a un nou estatus. Aquest canvi d'estatus va acompanyat, la majoria de les vegades, per grans festes. En les religions mistèriques, els ritus d'iniciació, generalment secrets, comprenien un baptisme i un àpat sagrat. En el cristianisme, el baptisme, la confirmació i l'eucaristia (l'àpat sagrat cristià) són els ritus d'iniciació més importants. Són també coneguts els ritus d'iniciació dels misteris d'Eleusis. La majoria dels autors que han estudiat els ritus d'iniciació han assenyalat (com Durkheim, per exemple), la seva funció social integradora. Mircea Eliade, a més a més, ha assenyalat la seva funció ontològica, ja que els dits ritus iniciàtics suposen un canvi existencial profund pel qual l'iniciat es converteix en un altre.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.