Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

irracionalisme EPIST.

Defensa d’allò irracional com una característica del ser humà o de coses relatives a l’home; defensa que consisteix en la valoració d’altres fonts de coneixement diferents de la raó i la experiència, i en el seu grau màxim en la valoració de l’absurd. Referit a sistemes filosòfics, el terme el va aplicar per primera vegada Kuno Fischer a la filosofia de Fichte.

Es distingeix la branca de l’irracionalisme gnoseològic o metodològic i la de l’irracionalisme metafísic (no sempre fàcilment diferenciables).

Versió atenuada de l’irracionalisme gnoseològic són totes aquelles teories del coneixement que afegeixen al coneixement pròpiament racional algun element irracional de diversa índole, més o menys determinat i influent: el sentir, el viure, l’ambient o la consciència de classe, la cultura a què es pertany, etc.

Sistemes filosòfics defensors d’un irracionalisme metafísic són tots aquells que fan de l’absurd, en alguna de les seves formes, la seva categoria fonamental: són exemples Schopenhauer, Kierkegaard, Nietzsche i, en general, el conjunt d’autors enquadrats en l’existencialisme, Sartre i Camus, en especial

Modernament, l’irracionalisme ha estat objecte especial d’estudi per part d’autors de tendències divergents: G. Lukács, en L’assalt a la raó (1954) (veure cita), fa responsables a la llarga sèrie de filosofies «burgesos», que van des de Schelling fins a Spengler i Ernst Jünger, passant sobretot per Schopenhauer, Kierkegaard, Dilthey i Nietzsche, de l’existència històrica de la barbàrie totalitària del nazisme i el feixisme. Aquestes filosofies que no han estat sinó justificació ideològica dels propis valors de la societat, han portat -després de destruir la raó- a la desvalorització de l’enteniment, al relativisme moral, a l’escepticisme i a l’exaltació de valors irracionals que el totalitarisme nazi va fer seus.

L’Escola de Frankfurt i els autors de la teoria crítica recorren a l’anàlisi i crítica del que denominen raó instrumental, per treure a la llum l’arrel irracional dels excessos totalitaris, tant del nazisme i del feixisme com del comunisme.

Karl R. Popper dedica la seva obra La societat oberta i els seus enemics (veure cita) a un estudi sistemàtic i històric -a través de l’examen de l’historicisme, basat en Hegel i en Plató, fonamentalment- del que denomina «el problema intel·lectual més important del nostre temps», a saber, el conflicte entre racionalisme i irracionalisme.

 

 


El contingut d’aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu.  El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.