Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

justícia GEN.

(del llatí iustitia, justícia, conformitat amb el dret, ius) Terme de difícil definició concreta per la multiplicitat de significats, que s’estenen des de l’àmbit religiós (justícia com «justificació» per la fe) al social (justícia legal, distributiva, social), al privat (justícia com virtut), al públic i institucional (justícia com poder judicial); el terme comprèn els diversos enfocaments amb què hi ha tractat al llarg del temps, encara que modernament tendeix a entendre’s com referida a l’ordenament social just: una teoria de la justícia ve a ser una teoria de la societat justa.

Es distingeix entre una significació «objectiva», per la qual és primàriament un ordenament i es refereix al públic i social, i en especial al dret i a les institucions públiques, i una significació «subjectiva», per la qual és primàriament una virtut personal, que regeix les relacions entre persones.

En un sentit general, s’associa a l’actitud de l’home de vida moral recta, a l’home que anomenem «bo»; Plató recorre a aquest sentit quan relaciona la justícia amb el Bé: és just l’home que, sota la idea del Bé, ordena la seva vida, igual com és justa la ciutat que, sota la guia del governant que coneix el Bé, ordena a les classes que la componen al compliment del seu fi. Per a Aristòtil, la justícia (*46"4@Fb<0, dikaiosýne) és virtut: virtut total, que engloba totes les altres virtuts ètiques, i consisteix en l’observança de la llei (justícia legal) i virtut parcial, que divideix en justícia distributiva i correctiva o commutativa; la primera regula la distribució de càrregues i premis en la societat, i la segona les relacions personals (Ètica a Nicòmac, 1129 a-1131 a). La justícia legal aristotèlica s’allunya de la idea platònica del Bé i s’orienta, sense ressonàncies religioses, al bé comú de la societat. Ulpià (cap a 223 dC), en definir el dret com l’art d’allò bo i del més just, enumera les característiques d’aquest tipus de vida: «viure de forma honrosa i acreditada, no perjudicar els altres i donar a cadascú el seu» (Digesto, I,1,10,§ 1). Tomàs d’Aquino, principal exponent de la filosofia escolàstica medieval reitera les distincions d’Aristòtil, fonamenta la justícia legal (social) en la llei eterna i, a la justícia particular que Aristòtil anomenava correctiva, l’anomena commutativa.

Amb l’aparició de les noves teories sobre el dret natural es mantenen d’una banda els dos aspectes bàsics de la justícia, com a virtut social i com a virtut personal, però la justícia legal es basa, no ja en la llei eterna, sinó en la raó humana, o en un ordre natural que la raó humana accepta i entén. En ambdós casos, es manté l’antic principi formal, formulat per Ulpià i els Escolàstics, que «justícia és donar a cadascú el que li és degut».

Les modernes teories de la justícia es formulen en l’àmbit d’allò social, on significa primàriament «equitat» en la distribució de càrregues i beneficis socials. Es distingeix entre una justícia formal, que remet a la igualtat de tots els ciutadans davant la llei en l’aplicació de la justícia entesa com a procediment judicial, i una justícia material, que es refereix als criteris reals que ha de procedir-se a la distribució dels béns socials; en aquesta hi caben tot tipus de discussions teòriques i pràctiques: si es distribueix segons la necessitat, el mèrit, l’esforç o la col·laboració, i com s’aconsegueix fer-ho.

En l’actualitat són importants la teoria de la justícia de John Rawls i la de Norbert Nozick. La noció de justícia distributiva que sosté Nozick (veure cita) rebutja atenir-se a criteris de distribució: just és el que s’obté mitjançant una conducta legítima, i aquest autor fa de la llibertat d’elecció un dels fonaments de la justícia. Segons Rawls, autor que ha dut a terme un dels més influents estudis actuals sobre el tema amb la seva obra Teoria de la justícia (1971), que relaciona la idea de justícia amb la de contracte social com a fonament de la societat, «just» seria el que els ciutadans, en una situació que denomina «la posició original», decideixen mantenir com a principis fonamentals de la societat a què lliurement accedeixen: el primer d’aquests principis es refereix a la igualtat bàsica de tots i el segon, a les diferències que han d’admetre’s atura bé de tots (veure text).

 

Veure justícia commutativa / distributiva.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.