kalokagathia GEN.
(del grec
i"8@P"("2\",
kalokagathia, cavallerositat) Els aristòcrates es consideraven a si mateixos com els que encarnaven l'ideal del kaloskagathos (de kalós kaì agathós, homes bells i bons, posseïdors de tota l'areté).
Plató concep aquest terme en sentit d'una virtut interna, per això, en la República, anomena kaloskagathos al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el Timeu (87c), ho concep com l'ideal de perfecció individual.
Aristòtil, en l'Ètica a Nicòmac i en l'Ètica a Eudem, usa aquest terme com a sinònim de «noblesa» d'ànim i com a condició de magnanimitat, i és el -telos o finalitat de totes les virtuts.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.