Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Immanuel Kant: la sensibilitat i l'enteniment (Els pensaments sense continguts, són buits; les intuïcions sense conceptes, son cegues)

Si anomenem sensibilitat a la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem enteniment a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'espontaneïtat del coneixement. La nostra natura comporta el que la intuïció només pugui ser sensible, és a dir, que no contingui sinó el mode segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de pensar l'objecte de la intuïció és, en canvi, l'enteniment. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense contingut, són buits; les intuïcions sense concepte, són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és a dir, afegir-los l'objecte en la intuïció), com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les a conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res, ni els sentits poden pensar res. El coneixement només pot sorgir de la unió d'ambdós. Mes no per això cal confondre la seva contribució respectiva. Al contrari, són moltes les raons per separar i distingir atentament una d'una altra. Per això distingim la ciència de les regles de la sensibilitat en general, és a dir, l'estètica, respecte de la ciència de les regles de l'enteniment en general, és a dir, de la lògica.

__________________________________________________

Crítica de la raó pura, A51-B75.
 
 
 
 
 

Versión en castellano

Immanuel Kant: la sensibilidad y el entendimiento


Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee, siempre que sea afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra: sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. Los pensamientos sin contenido, son vacíos; las intuiciones sin concepto, son ciegas. Por ello es tan necesario hacer sensibles los conceptos (es decir, añadirles el objeto en la intuición), como hacer inteligibles las intuiciones (es decir, someterlas a conceptos). Las dos facultades o capacidades no pueden intercambiar sus funciones. Ni el entendimiento puede intuir nada, ni los sentidos pueden pensar nada. El conocimiento solamente puede surgir de la unión de ambos. Mas no por ello hay que confundir su contribución respectiva. Al contrario, son muchas las razones para separar y distinguir cuidadosamente una de otra. Por ello distinguimos la ciencia de las reglas de la sensibilidad en general, es decir, la estética, respecto de la ciencia de las reglas del entendimiento en general, es decir, de la lógica.


__________________________________________________
Crítica de la razón pura, A51-B75. (Alfaguara, Madrid 1978, Edición de Pedro Ribas, p. 93).



 


 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.