Ni tan sols puc, doncs, acceptar Déu, la llibertat i la immortalitat en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense treure, alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Perquè aquesta última ha de servir-se, per arribar a tals coneixements, d'uns principis que no comprenen realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan malgrat tot, se'ls aplica a quelcom que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest quelcom en fenomen, i fan així impossible tota extensió pràctica de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el saber per deixar lloc a la fe.

______________________________________________________________________

Cf. I. Kant, Crítica de la raó pura, Pròleg B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.