afirmació del conseqüent LÒG.

La fal·làcia deductiva i formal que es comet quan, en un raonament (invàlid) se segueix l’esquema següent:

Per exemple:

 

Si «Hamlet» és un clàssic, és una obra important

«Hamlet» és una obra important

______________________________________

«Hamlet» és un clàssic

On veiem que, malgrat que premisses i conclusió són totes vertaderes, el raonament és invàlid, ja que admet el contraexemple següent:

 

Si «Hamlet» el va escriure Flaubert, llavors és un clàssic

«Hamlet» és un clàssic

______________________________________

«Hamlet» el va escriure Flaubert

Un altre exemple:

 

Sempre que plou es mullen els carrers de la ciutat

S’han mullat els carrers de la ciutat

______________________________________

Plou

Segueix tenint la mateixa forma lògica [(p®q)Ùq]®p

Si es fa la seva taula de valors es comprova que no és una fórmula vàlida, ja que és possible que les dues premisses (p®q), q siguin verdaderes i no ho sigui la conclusió (p)

Veiem-ho fent la taula emprant els sistema de prova indirecta:

Es pot veure que no hi ha contradicció en la suposició que és fals, de manera que és possible que, quan l’enunciat p (ploure) és fals i l’enunciat q (mullar-se els carrers) és verdader el raonament és fals. Evidentment això és així perquè és possible que no plogui (per tant  p és fals), però que algú hagi regat, de manera que q sigui verdader.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.