| P | Q | P | Ú | Q | |
| V | V | V | V | V | |
| V | F | V | V | F | |
| F | V | F | V | V | |
| F | F | F | F | F |
1) En general es tracta d’una connectiva diàdica amb el valor de la «o» inclusiva, o no excloent. El seu símbol és
PÚQ
i es llegeix «P o Q o ambdues», i significa «o una cosa o l’altra, o ambdues». La seva definició per les taules de veritat; és la següent (ho representem de dues maneres diferents, però equivalents):
|
|
Exemple:
Si p = «Anna és bona» y q =
«Anna sembla bona»,
l’enunciat «Anna és bona o ho sembla» és veritat si resulta que és bona o si solament
ho sembla, o si és bona i, a més a més, ho sembla.
En lògica quan es parla d'una disjunció, si no es
diu res en contra, ens referim a aquesta disjunció no excloent.
2) Pot tenir també el sentit d’una disjunció entesa com «o» excloent, el símbol del qual és
P Ú Q
i que es llegeix «P o no Q, però no ambdós», i
s'expressa mitjançant la següent taula de veritat;
on « P o Q» significa «P o Q, però no ambdós alhora».
La lògica prefereix l'ús de la disjunció amb el sentit de «o» inclusiva, mentre que el llenguatge ordinari recorre amb major freqüència a la «o» excloent: «culpable o innocent»; «o vas primer tu o vaig jo».
La «o» excloent, amb el sentit de «A o B, però no ambdós alhora» pot també expressar-se amb la fórmula
(PÚQ)Ù¬(PÙQ)
la taula de veritat de la qual coincideix amb la de
P Ú Q
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.