daimon GEN.

(en grec, *"\:T<, és tant la divinitat com el destí) En l’antiga Grècia, usat en singular, espècie de divinitat que intervé en el destí dels humans; en plural, déus menors, éssers superiors o ànimes dels morts. En ambdós casos el seu sentit és difòs i poc clar. El seu derivat to daimonion significa unes vegades «allò diví»; altres, allò «demoníac», fatal i sobrehumà. Observi's que de la mateixa arrel correspon eÛdaimon\", la felicitat.

Plató i Xenofont parlen nombroses vegades del daimon de Sòcrates, que segons les diverses versions es tradueix com «déu», «dimoni», «donyet» o simplement «veu interior» (veure text).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.