refutació EPIST.

Un dels dos possibles resultats, junt amb la verificació o confirmació, en la contrastació d’hipòtesi. Una hipòtesi és refutada o negada quan és incompatible o contradictòria amb els fets. Si una hipòtesi s’expressa com un enunciat universal, en la forma (simplificada)

(P®Q), la seva refutació és  (PÙ¬Q)

La hipòtesi «els líquids són incompressibles» quedaria negada o refutada per l’afirmació d’un enunciat observacional tal com «hi ha un líquid compressible». En el procediment de contrastació, suposada la hipòtesi i deduïda d’ella una conseqüència observacional, si aquesta conseqüència és negada pels fets, es produeix des del punt de vista de la lògica el següent modus tollens:

 
Si és veritat H, també ho és la seva con seqüència C
No és veritat C
______________________________________
La hipòtesi H no és verdadera

On H seria la hipòtesi citada sobre la incompressibilitat dels líquids, i C l’observació de casos en què un líquid no és compressible.

Segons Popper, no hi ha relació de simetria entre la verificació i la refutació: no és possible verificar una hipòtesi universal, però sí que és possible refutar-la. La verificació d’una hipòtesi universal suposa la comprovació impossible d’una infinitat de casos que la confirmen; mentre que la refutació d’una hipòtesi universal és possible amb només un cas que sigui la seva negació.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.