Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Sacristàn Luzón, Manuel (1925-1985) HIST.

Filòsof marxista espanyol, nascut a Madrid. Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a la universitat de Münster (Alemanya) durant els anys 1954-1956 i, a partir d’aquesta data va ser nomenat professor de lògica, història de la filosofia i metodologia de la ciència a la Universitat Central de Barcelona. Per raons polítiques és expulsat de la universitat, el 1965, i no serà reintegrat a ella fins a 1971; durant aquest temps du a terme cuidades i meritòries traduccions, i d’aquesta època és la seva polèmica amb Gustavo Bueno sobre el paper de la filosofia en els estudis universitaris i sobre l’existència o no d’una filosofia «substantiva». El Consell de Rectors rebutja, el 1979, la seva designació a catedràtic extraordinari de la universitat de Barcelona. Posteriorment ensenya a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i novament en la Facultat d’Econòmiques de Barcelona, donant classes de Metodologia de les Ciències Socials.

Després de la publicació, el 1959, de la seva tesi de doctorat, Les idees gnoseológicas de Heidegger, obra que enllaça amb els seus interessos inicials pel existencialisme i la fenomenologia, s’orienta aviat, per influx dels cursos a Münster, cap a la filosofia de la ciència, la lògica i el marxisme; és autor del primer text important de lògica simbòlica publicat a Espanya, i introductor d’aquests estudis a l’universitat, i és considerat un dels autors clàssics del marxisme espanyol, en una línia no dogmàtica que considera el marxisme com una visió del món científica. A més de l’activitat purament acadèmica i de les seves influents traduccions, -una de les més importants, l’Antologia d’Antonio Gramsci-, funda i dirigeix les revistes «Materiales» i «Mintras tanto» i en elles acosta les seves últimes preocupacions per l’ecologia, el pacifisme i el feminisme. La seva capacitat d’investigació metòdica i crítica s’aplica ininterrompudament a molt diverses publicacions, articles en revistes especialitzades i conferències, que comprenen tant la temàtica marxista, la lógica i la història de la ciència com el pacifisme, l’ecologia o qüestions de política alternativa; l’abundant material bibliogràfic a què ha donat origen la seva activitat teòrica i pràctica no ha estat publicat encara del tot.

Savi en el sentit socràtic del terme, investigador profund, professor excepcional, militant antifeixista als temps de dictadura, roman com a exemple de rigor intel·lectual i actituds ètiques en la memòria recent de molts, companys i deixebles, als qui ha ensenyat a pensar i a viure.

(Veure text 1 i text 2 ).

 

Obres

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.