Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

salva veritate EPIST.

Expressió llatina que significa «deixant intacta la veritat»; s’aplica quan substituïm una classe per una altra, un terme per un altre, o un enunciat per un altre, en un context, sense que variï el seu valor de veritat;, perquè se suposa que la extensió, o la referència, d’ambdues classes és la mateixa i que el significat resideix fonamentalment en l’extensió. Quan això succeeix, diem que les classes o els predicats són coextensius i que el context és extensional i no es tracta d’un context opac.

Veure de re, de dicto.
 

Exemple:

Si diem «Tots els ilerdenses saben que Indíbil i Mandoni van ser cabdills ilergetes», podem substituir, salva veritate, «ilerdenses» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d’altra banda, la resta de paraules de l’enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Anna sosté que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandoni van ser cabdills ilergetes», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d’un verb de «opinió» -sosté- sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdenses» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.