FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

comprensió EPIST.

(del llatí comprehensio, acció de captar globalment) En un sentit ampli, i en contexts filosòfics, equival a «entendre» els aspectes globals d’una qüestió o problema, però en l’àmbit de les ciències de l’esperit, s’empra en un sentit més restringit, com oposat a «explicació».

Les ciències de la natura «expliquen» els fenòmens físics recorrent a lleis, sobretot causals, mentre que les ciències humanístiques o morals, o les ciències de l’esperit, com són la història, la psicologia, la sociologia, el dret, la moral, l’art, la filosofia etc., és a dir, totes aquelles ciències que, segons Wilhelm Dilthey, configuren el món de l’esperit objectiu, intenten «comprendre» el seu objecte: la natura, els fenòmens, s’expliquen, però la realitat, això és, allò que es capta en la percepció íntima, es comprèn; és autognosi (veure cita). La comprensió (Das Verstehen) és, en aquest cas, el procés mitjançant el qual coneixem quelcom psíquic i interior a través dels signes sensibles en què es manifesta. La comprensió és, en aquest sentit, interpretació i hermenèutica de situacions empíriques a la recerca de l’element mental o psíquic que els dóna vida i sentit. Per interpretació cal entendre l’exposició metòdica de la comprensió, mentre que l’hermenèutica és la teoria general de la comprensió i la interpretació. Les ciències de l’esperit han de fonamentar-se, segons entén Dilthey, en una psicologia comprensiva, o de la comprensió, que ell anomena «descriptiva i analítica».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.