Enunciat condicional, la forma lògica del qual és «si p llavors q» i que normalment s’escriu segons l’esquema:

Definit el condicional com implicació material, segons la definició de Filó de Mègara (veure megàrics), significa, que «o no p o q»; això és, un condicional definit com a implicació material és sempre vertader menys quan el antecedent és vertader i el conseqüent fals. Aquesta manera filoniana d’interpretar el condicional, origen de frases que causen perplexitat, conegudes com paradoxes de la implicació material, ha fet que alguns autors hagin proposat altres maneres d’entendre-ho. Així W.VO Quine suggereix que el condicional ha d’entendre’s de forma més pròxima a «si...llavors» que a «implica». Altres, com C.I. Lewis, iniciador de la lògica modal, proposen una interpretació, coneguda com implicació estricta, definint «si p llavors q» com «és impossible que p sigui vertader i q fals», la qual cosa equival a dir que «q és deduïble de p».