lletres d'enunciat LÒG.
En lògica
d’enunciats, les lletres que a manera de símbols representen, en el llenguatge formalitzat, a cadascun dels enunciats.
S’usen lletres minúscules, normalment començant a partir de p, q, r,.., etc.
Una seqüència de signes, constituïda per lletres
d’enunciat, p, q, r,.., etc., que poden ser considerades com a variables, junt amb les connectives, que poden considerar-se com a constants lògiques, i
l’ajuda de símbols auxiliars, com (...) [...], escrita segons les regles de la sintaxis lògica per a la formació de fórmules, constitueix una expressió del llenguatge lògic.
S’atribueix significat a aquest llenguatge mitjançant la interpretació dels símbols: les constants lògiques es defineixen com connectives veritativo-funcionales i les lletres
d’enunciat reben, com a variables, un domini d’aplicació, això és, el conjunt
d’enunciats en llenguatge ordinari.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.