Conceptes- conclusió

En els raonaments i arguments, l'enunciat que s’infereix a partir de les premisses. La inferència de la qual es parla pot ser tant deductiva com inductiva. En els raonaments informals o semiinformals se sol usar una ratlla horitzontal per indicar que l’enunciat que continua és la conclusió (veure exemples); en els raonaments del llenguatge ordinari, la presència de la conclusió s’assenyala mitjançant expressions tals com per tant, en conseqüència, per consegüent, d'aquí que..., i equivalents.

1)	Si dorm, Anna somia	2)	Si Déu no existís tot estaria permès
	Anna dorm		Però no és veritat que tot estigui permès
	___________________		_________________________________
	Anna somia		Per tant, Déu existeix (Dostoyevsky)

	l’esquema lògic del qual és: [(p®q)Ùp]®q Fixem-nos que en cap cas es diu que sigui veritat cap premissa. Solament es diu que "si fos veritat" la primera premissa i fos veritat la segona premissa, llavors, seria veritat la conclusió.		l’esquema lògic del qual és: En aquest cas, és evident que a més hi ha una confusió respecte de l'àmbit del què vol dir el que "és permès", ja que es barreja la permissió legal (fruit de convencions humanes) i allò que és permès per les lleis naturals (i, a més, per unes hipotètiques lleis sobrenaturals)