possible LÒG.

(del llatí possibile, de posse, poder) En general, allò que pot ser, atès que no suposa cap contradicció en si mateix. Per consegüent, allò possible no és, podria ser i s'oposa a necessàri i a impossible. També del que és pot dir-se que és possible, segons el refrany escolàstic de esse ad posse valet illatio: es pot fer una inferència del que és al que pot ser. Així, si és veritat que «hi ha algun savi humil», també serà veritat que «algun savi pot ser humil».

Aristòtil estudia la noció de possibilitat en connexió amb les de acte i potència (veure text), mentre que Kant defineix allò possible com el que pot arribar a ser experiència:


El que concorda amb les condicions formals de l'experiència (des del punt de vista de la intuïció i dels conceptes) és possible.
____________________________________________________________________
I. Kant, Crítica de la raó pura, Anal. trasc., B 266 (Alfaguara, Madrid 1968, 6a ed., p. 241).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.