bicondicional LÒG.
Connectiva diàdica que opera entre dos enunciats o dues lletres d’enunciat. Se simbolitza com
i es llegeix «P si i només si Q».
El seu sentit es mostra amb la seva definició mitjançant la taula de veritat;:
«(P«Q) és verdader quan P i Q són ambdós verdaders o ambdós falsos, en els altres casos és fals»
Exemple:
Si p = «ets feliç» y q = «estimes», l’enunciat «esta feliç si solament si estimes», o «ets feliç sempre i quan estimis» és veritat quan «ets feliç i estimes» y quan «ni ets feliç ni estimes», però és fals si és veritat una de les coses i no ho és l’altra.
Dos enunciats qualssevol, p i q, units per aquesta connectiva diàdica es llegeixen de diverses maneres, amb sentit no obstant això idèntic: (p«q) pot llegir-se com:
«p si i només si q»,
«si p llavors q i si q, llavors p» (És a dir, que la taula de veritat de (p®q)Ù(q®p) és equivalent a (p«q)),
«p és condició necessària i suficient de q»,
«p equival a q»,
«si p llavors q i si no p, llavors no q» (És a dir, que la taula de veritat de (p®q)Ù(¬q®¬p) és equivalent a (p«q))
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.