FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Nom que es dóna a la lògica moderna, basada en el desenvolupament de llenguatges simbòlics i llenguatges formals i un grau elevat de matematització. Els seus orígens es remunten a G.W. Leibniz, a qui s’atribueix haver usat per primera vegada l’expressió de «lògica matemàtica», però la seva formulació pròpiament matemàtica inicial es deu a G. Boole i G. Frege; ha mantingut un desenvolupament incessant durant els segles XIX i XX, sobretot per obres d’autors com G. Cantor, G. Peano, B. Russell, E. Zermelo, A. Church, R. Carnap i A. Tarski.

La lògica elemental, o de primer ordre, es divideix en lògica d’enunciats i lògica de predicats, o lògica quantificacional, en la que només es quantifiquen els predicats referits a variables d’individu o objecte. Per sobre d’ella hi ha la lògica d’ordre superior o de predicats de segon ordre, que es caracteritzen per introduir en l’argumentació predicats de predicats i per quantificar també les variables de predicat (veure exemple). La lògica de classes (predicats monàdics) i la lògica de relacions (predicats poliàdics) són parts de la lògica de predicats.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.