Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

cura (Sorge) GEN.

En la l'analítica existenciÓria del ser-aquí que Heidegger du a terme a Ser i temps, els existenciaris que han anat sorgint al llarg d'ella es compilen finalment en la noció de cura, que es defineix com preser-se-ja-en-el-món. En efecte, aquesta noció recull, d'una banda, el caràcter de sempre ja haver estat (preser) essencial en ser-aquí; el de projectar les seves possibilitats (preser-se), així com el de ser sempre en quelcom que denominem món, i que és l'horitzó en què es comprenen els ens, això és, el sentit del seu ser. Amb tot, la noció de cura no suposa en absolut la resposta a la pregunta pel ser sinó, en tot cas, la culminació de la seva preparació. Que el ser-aquí es concebi com sempre havent ja estat, junt amb el caràcter de projecte de la seva existència, el que posarà en relleu és que el que en definitiva funciona com a sentit del ser és una certa noció de temporalitat l'anàlisi de la qual, en principi, és el que hauria de poder-nos portar a la reposada de la pregunta per l'ésser.

L'existenciaritat, facticitat i caiguda del «ser aquí» no poden per menys que causar-li angoixa (Angst); l'«existència trivial» que li impedeix ser si mateix i es constitueix en un temor amenašant que l'obliga a trobar-se a si mateix i a preguntar-se pel que pot arribar a ser (veure cita). ╔s a dir, a cuidar-se de si mateix; si respecte dels ens, el «ser aquí» sent «preocupació» (Besorgen) i respecte d'altres «ser aquí» «sol·licitud», respecte de si mateix sent i s'expressa com «cura» (Sorge). La «cura» és l'ésser de l'home, més definible així que amb cap altra definició derivada com pogués ser la d'animal racional. L'home és «cura»; tota altre cosa; enteniment, voluntat, desig, passions, etc. prové de la cura (veure text). Ara bé, la cura, com a expressió del ser de l'home, no sols no pot exercir-se més que en el temps, sinó que a més a més rep el seu sentit de la temporalitat de l'home.

(Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)


Veure termes relacionats

Bibliografía

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.