FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

La riquesa de les societats en què domina el mode de producció capitalista apareix com una gegantina acumulació de mercaderies, i la mercaderia com la forma elemental d'aquesta riquesa. Per això el nostre estudi comença amb l'anàlisi de la mercaderia.

La mercaderia és, per de sobte, un objecte exterior, una cosa que, per les seves propietats, satisfà necessitats humanes d'alguna classe. La natura d'aquestes necessitats -el que corresponguin, per exemple, de l'estómac o de la fantasia- no fa a la cosa. Tampoc es tracta aquí de com satisfà la cosa la necessitat humana, si immediatament com a mitjà de subsistència, això és, com a objecte de gaudi, o per una volta, com a mitjà de producció.

Tota cosa útil, com el ferro, el paper, etc., s'ha de considerar des de dos punts de vista, segons la qualitat i segons la quantitat.

La utilitat d'una cosa la converteix en valor d'ús. Però aquesta utilitat no és res a suri en l'aire. Condicionada per les propietats del cos de la mercaderia, no existeix sense elles. Per tant, el cos mateix de la mercaderia, com a ferro, blat, diamant, etc., és un valor d'ús, un bé. Aquest caràcter seu no depèn que l'apropiació de les seves propietats útils li costi a l'home gaire o poc treball. En considerar els valors d'ús es pressuposa sempre la seva determinació quantitativa, com, per exemple, dotzenes de rellotges, colzes de llenç, tones de ferro, etc. Els valors d'ús de les mercaderies subministren el material d'una disciplina especial, la merceología. El valor d'ús no es realitza més que en l'ús o el consum. Són valors d'ús els que constitueixen el contingut material de la riquesa, sigui quin sigui la forma social d'aquesta. En la forma de societat que hem de considerar constitueixen al mateix temps els portadors materials del valor de canvi.

El valor de canvi apareix de sobte com la raó quantitativa, la proporció en la qual es canvien els valors d'ús d'una classe per valors d'ús d'una altra classe, relació que canvia constantment amb el temps i el lloc. Per això, el valor de canvi sembla cosa d'atzar i purament relativa, i un valor de canvi interior a la mercaderia, immanent (valeur intrinsèque) es presenta com una contradictio ‘in' adjecto.

__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.