moira GEN.
(del grec :@ÃD", donar a cadascú la seva part, el lot o el dot que li correspon) Es tradueix generalment com destí. En les antigues teogonías i cosmogonías la :@ÃD" apareix com a suprema, perquè no sols els homes, sinó fins i tot els déus estan sotmesos a ella. D’alguna manera aquesta noció va unida a la de "Æf< (aión): la vida finita o el temps que ens toca viure i que ens atorga el destí. El que marca la diferència entre els déus i els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la moira, encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mortals i ignorants, desconeixen aquestos designis.
En Hesíode, les tres Moires (el nom de les quals llatinitzat és el de les Parques), són Làquesis, Cloto i Atropo -filles de Zeus i Temis (la necessitat o G<V(60, anankhé)-, i es representen filant, és a dir, teixint el futur i el destí de la humanitat i de l’univers, que és regit per l'esmentada G<V(60. Aquesta imatge és reproduïda per Plató en la República (617b), i de manera quelcom diferent en el Timeo (47e-48a, veure text ).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.