Oh Zaratustra, van dir a això els animals, totes les coses mateixes ballen per als qui pensen com nosaltres: vénen i s’estenen la mà, i riuen, i fugen, i tornen.

Tot va, tot torna; eternament roda la roda del ser. Tot mor, tot torna a florir, eternament corre l’any del ser.

Tot es trenca, tot es recompon; eternament la mateixa casa del ser es reconstrueix a si mateixa. Tot s’acomiada, tot torna a saludar-se; eternament roman fidel a si l’anell del ser.

En cada instant comença l’ésser; entorn de tot "aquí" gira l’esfera "allà". El centre està en totes parts. Corba és la senda de l’eternitat.

Oh truans i orguenets de manubri!, va respondre Zaratustra i novament va somriure, què bé sabeu el que va haver de complir-se durant set dies.

I com aquell monstre va lliscar en la meva gargamella i em va estrangular! Però jo li vaig mossegar el cap i la vaig escopir lluny de mi.

[...]

Perquè els teus animals saben bé, oh Zaratustra, qui ets tu i qui has d’arribar a ser: tu ets el mestre de l’etern retorn, -aquest és el teu destí!

El que hagis de ser el primer a ensenyar aquesta doctrina, -com no seria aquest gran destí també el teu màxim perill i la teva màxima malaltia!

Mira, nosaltres sabem el que tu ensenyes: que totes les coses retornen eternament, i nosaltres mateixos amb elles, i que nosaltres hem existit ja infinites vegades, i totes les coses amb nosaltres.

Tu ensenyes que hi ha un gran any de l’esdevenir, un monstre de gran any: una vegada i una altra té aquest que donar-se la volta, el mateix que un rellotge de sorra, per tornar a transcórrer i buidar-se:-

de manera que tots aquests anys són idèntics a si mateixos, en el més gran i també en el més petit.

[...]

Però el nus de les causes, en el qual jo estic entrellaçat, retorna, -ell em crearà novament! Jo mateix formo part de les causes de l’etern retorn.

Vindré un altre cop, amb aquest sol, amb aquesta terra, amb aquest àguila, amb aquesta serp -no a una vida nova o a una vida millor o a una vida semblant:

-vindré eternament novament a aquesta mateixa i idèntica vida, en el més gran i també en el més petit, per ensenyar novament l’etern retorn de totes les coses. [...]

__________________________________________________

Així va parlar Zaratustra, Aliança, Madrid 1981, 9a. ed., p.299-303.

Vosaltres homes superiors, què us sembla? Sóc jo un endeví? Un somiador? Un borratxo? Un intèrpret de son? Una campana de mitjanit?

Una gota de rosada? Un vapor i perfum de l’eternitat? No ho sentiu? No ho oldeu? En aquest instant s’ha tornat perfecte el meu món, la mitjanit és també migdia,-

el dolor és també plaer la maledicció és també benedicció, la nit és també sol, -aneu-vos-en o aprendreu: un savi és també un neci.

Heu dit sí alguna vegada a un sol plaer? Oh amics meus, llavors veu dir sí també a tot dolor. Totes les coses estan encadenades, travades, enamorades,-

-heu volgut en alguna ocasió dos cops una sola vegada, heu dit en alguna ocasió «tu m’agrades, felicitat! Els seus! Instant! »? Llavors veu voler que tot torni!

-tot novament, tot etern, tot encadenat, travat,

enamorat, oh, llavors veu estimar el món,-

-vosaltres eterns, estimeu-lo eternament i per a sempre: i també al dolor digueu-li: passa, però torna! Perquè tot plaer vol -eternitat!

Tot plaer vol l’eternitat de totes les coses, vol mel, vol excrements, vol mitjanit èbria, vol sepulcres, vol consol de llàgrimes sobre els sepulcres, vol daurada llum de capvespre-

què no vol el plaer!, és més assedegat, més cordial, més famolenc, més terrible, més misteriós que tot patiment, es vol a si mateix, mossega l’esquer de si mateix, la voluntat d’anell lluita en ell,-

-vol amor, vol odi, és summament ric, regala, dissipa, captaire que un només ho prengui, dóna gràcies a què el pren, volgués fins i tot ser odiat,-

-és tan ric el plaer, que té set de dolor, d’infern, d’odi, d’oprobi, d’allò que s’ha lesionat, de món, - perquè aquest món, oh, vosaltres ho coneixeu bé!

Vosaltres homes superiors, de vosaltres sent anhel el plaer, l’indòmit, benaventurat, -del vostre dolor, oh fracassats! D’allò que s’ha fracassat sent anhel tot plaer etern.

Perquè tot plaer es vol a si mateix, per això vol també patiment! Oh felicitat, oh dolor! Oh, trenca’t, cor! Vosaltres homes superiors, apreneu-ho, el plaer vol eternitat,

-el plaer vol eternitat de totes les coses, vol profunda, profunda eternitat!

__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.