Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Friedrich Nietzsche: l’etern retorn com a selecció

Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s’introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l’has viscut hauràs de viure-la encara un altre cop i fins i tot innumerables vegades; i se’t repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot l’extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i el mateix aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge de sorra de l’existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, carrisquejaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser hagis tingut alguna vegada la vivència d’un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a apoderar-se de tu, et transformaria com tu ets i potser t’aixafaria. S’imposaria com la càrrega més pesada en tot la teva obrar la pregunta a cada cosa i a cada pas: «vols que es repeteixi això un altre cop i fins i tot innumerables vegades?». O com tindries tu que ser bo per a tu mateix i per a la vida, no aspirant a ni més menys que a confirmar i segellar això mateix eternament?

_____________________________________

El Gai Saber, Narcea, Madrid 1973, p. 344-5.

 


Els dos punts de vista filosòfics més grans (descoberts pels alemanys), units per mi de mode decisiu, són:

a) el de l’esdevenir de l’evolució;

b) el del valor de l’existència (però abans haurà de superar-se la miserable forma del pessimisme alemany).

Tot esdevé i tot retorna, ningú escapa a aquest moviment! Suposant que ens fos possible jutjar el valor, què aconseguiríem? La idea del Retorn com a principi de selecció al servei de la força (i de la barbàrie!).

La humanitat està madura per a semblant pensament?

__________________________________________________

Entorn de la voluntat de poder. Península, Barcelona 1983, p.145.

 


La innocència de l’esdevenir.

Quant de temps m’he esforçat a demostrar-me a mi mateix l’absoluta innocència de l’esdevenir! I per què estranys camins no he hagut de passar! Ara creia haver trobat l’autèntica solució decretant: a l’existència, per ser de la mateixa natura que l’obra d’art, escapa al domini del món de les aparences.» Ara deia: «Tota noció d’error no té cap valor objectiu, però subjectivament tota vida és, necessàriament, injusta i il·lògica». Ora arribava a negar tot fi i a experimentar la incognoscibilitat de totes les relacions causals. I per a què tot això? No era, perquè, per aconseguir sentir la meva completa irresponsabilitat, per escapar a tot elogi i a tota censura, a tot el passat i a tot el present, i per perseguir els meus fins a la meva manera?

__________________________________________________

Entorn de la voluntat de poder. Península, Barcelona 1983, p.138.

 


L’etern retorn com a selecció

1. El pensament de l’Etern Retorn: si és vertader, els seus postulats també han de ser-ho. Conseqüències d’aquest pensament.

2. El pensament més greu: els seus efectes probable, a menys que no siguin previstos, o sigui, a menys que no es transmutin tots els valors.

3. Els mitjans per suportar-lo: transmutació de tots els valors. No buscar el plaer en la certesa, sinó en l’incertesa: en comptes de «causa» i «efecte», creació contínua; no la voluntat de conservar sinó de dominar; no més aquesta humil locució: «Tot és subjectiu!», sinó aquesta afirmació: «Tot és també obra nostra! Estem orgullosos d’això!» (Voluntat de Poder, llibre IV, § 235.)

Tenim necessitat d’una doctrina prou forta com per exercir una acció selectiva: donant més força als forts, paralitzant i trencant a què estan cansats de la vida.

Destrucció de les races decadents. Decadència d’Europa. Destrucció dels valors dels esclaus. -La dominació planetària: mitjà per produir un tipus superior. -Destrucció de la hipocresia anomenada «moral» (el cristianisme concebut com una forma histèrica de la sinceritat: Sant Agustí, Bunyan).-Abolició del sufragi universal, sistema gràcies al qual les natures inferiors imposen la seva llei a les superiors. -Destrucció de la mediocritat i de la seva influència. (Els exclusius, els aïllats -els pobles; aconseguir la profusió natural aparellant els contraris; barreges de races a aquest efecte.) -El nou coratge -en comptes de veritats apriòriques (les que buscarien els qui estan acostumats a creure), una lliure subordinació a un pensament dominant per a un temps donat, per exemple, el temps concebut com una qualitat de l’espai, etc. (Voluntat de Poder, llibre IV, § 225.)

__________________________________________________

Entorn de la voluntat de poder, Península, Barcelona 1973, p.156-157.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.