Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Maine de Biran, François-Pierre Gontier, anomenat (1766-1824) HIST. `maine.wav’, `play"]

Filòsof francès. Va néixer a Bergerac i va triar la carrera militar, però els esdeveniments polítics i la dissolució de la seva companyia militar el 1791 li van fer abandonar les armes. Posteriorment, va ser anomenat administrador del departament de la Dordonya i membre del Consell dels Cinc-cents. Va residir a París fins a 1798, any en què va abandonar l’activitat política i va tornar a Dordonya. A partir de 1803 va reprendre l’activitat política que va compaginar amb la filosofia. Va combatre el materialisme i va ser l’iniciador del corrent espiritualista, voluntarista i personalista francès. Va exercir una gran influència sobre Víctor Cousin i els defensors del modern eclecticisme. També es manifesta la seva influència en alguns aspectes del pensament de Bergson.

La seva anàlisi, parteix de la introspecció, i de la noció d’esforç, a partir de les quals mostra la irreductibilitat de les impressions internes a les externes. D’aquí sorgeixen dues conclusions: en primer lloc, l’afirmació que el jo o la consciència, com a substància independent, només existeix quan es distingeix de l’objecte i s’aprehèn en l’experiència íntima de l’esforç, oposat a la resistència que oposa l’objecte extern. En segon lloc, la impossibilitat de derivar la percepció de la sensació, ja que aquesta està constituïda per simples impressions passives procedents de l’exterior, mentre que la percepció procedeix de l’activitat interna. Aquesta irreductibilitat característica de l’espiritualisme la usa per criticar tota forma de sensualisme, com el de Condillac, al qual retreia la seva incapacitat per explicar la natura de la consciència. D’aquesta manera, estableix un cogito existencial que rebutja el cogito cartesià com excessivament abstracte.

El caràcter d’activitat del jo que revela la introspecció mostra l’aspecte dinàmic de la consciència que s’expressa a través de la primacia de la voluntat, la qual cosa permet afirmar la llibertat humana oposada al determinisme que tenalla a la natura. Aquest coneixement de la llibertat apareix com una dada immediata i com a condició de tota percepció passiva, ja que l'esmentada passivitat només pot ser possible si prèviament s’ha donat un caràcter d’activitat. Seguint aquest plantejament, elabora una antropologia filosòfica d’un marcat dualisme entre el cos i l’esperit. Distingeix tres parts constitutives de l’home: la vida animal, regida per la sensació; la vida humana, regida per la voluntat i l’esforç i la vida de l’esperit, que culmina en la mística. De la tensió entre l’activitat de la consciència i l’esforç, no sols es desprèn la llibertat com a dada immediata, sinó que també d’aquí sorgeix la noció de causalitat. L’oposició que el cos oposa al jo engendra la noció d’extensió i les de les propietats generals dels cossos, i la idea de substància sorgeix a partir de la permanència del propi jo a través dels seus estats canviants de consciència.

Obres
 
  • Influence de l’habitude sur la faculte de penser. Ouvrage qui a remporte le prix sur cette question, proposee par la classe des sciences morales et politiques de l’institut national : Determiner quelle est l’influence de l’habitude sur la faculte de penser ; ou, en d’autres termes, faire voir l’effet, Henrichs, Paris, An XI.
  • Exposition de la doctrine philosophique de Leibnitz, Michaud, Paris, 1819.
  • Nouvelles Considerations sur les Rapports du Physique et du Moral de L’Homme. Ouvrage posthume publié par M. Cousin, Paris, Ladrange, 1834.
  • Œuvres inédites, publiées par Ernest Naville, avec la collaboration de Marc Debrit, Dezobry, E. Magdeleine et Cie., Paris, 1859 (3 vol.)
  • Les discours philosophiques de Bergerac, Félix Alcan, Paris, 1925.
  • Journal intime (1792-1824), avec un avant-propos, une trad. et des notes par A. de La Valette-Monbrun, Plon, 1927, (2 vol.)
  • Journal. Édition intégrale publiée par H.Gouhier, Éd. de la Baconnière, 1954/55.
  • Memòria sobre la descompisició del pensament, 1805
  • Memòria sobre el fonaments de la psicologia, 1812
  • Oeuvres complétes, edició de Tisserand, Sklatkine, 1982
  • Oeuvres, edició de F. Azouvi, Vrin, París 1985-1990

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.