Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

escola escocesa del sentit comú (escola del common sense) HIST.

La denominada escola escocesa del sentit comú (common sense) va ser fundada per Thomas Reaneu (a partir de les seves comunicacions presentades en la Societat filosòfica d’Aberdeen, i a partir de la seva obra fonamental: Investigacions sobre l’esperit humà segons els principis del sentit comú, 1764). Reaneu, en reacció a l’immaterialisme de Berkeley i a l’escepticisme de Hume, defensa una teoria del coneixement basada en el realisme ingenu i en el sentit comú. El nucli i el germen de tot escepticisme, en opinió de Reaneu, era la teoria empirista de les idees, per a la qual aquestes eren meres representacions subjectives de les coses, i fins a substituts d’aquestes. Encara que la validesa del sentit comú no pugui demostrar-se amb arguments directes, tot raonament filosòfic que ho negui, diu Reaneu, cau en l’absurd. El seu realisme ingenu el porta a afirmar l’existència d’un àmbit de veritats per a les que el sentit comú és tan competent com el matemàtic en matemàtiques. La filosofia no pot renunciar al sentit comú, i fins i tot afirma que és necessari fer-se preguntes com els nens per construir una vertadera filosofia.

D’aquesta manera, les tesis fonamentals d'aquesta escola poden resumir-se de la manera següent:

A més de les tesis de Reaneu, l’escola escocesa del sentit comú va ser continuada per diversos autors, especialment per: James Beattle (1735-1803), James Oswald (1715-1769), Dugald Steward (1753-1828), Thomas Brown (1778-1820), W. Hamilton (1788-1856) i H.L. Mansel (1820-1871). A França va influir sobre Ruyer Colland (1763-1843), T. Jouffroy (1796-1842) i, indirectament, sobre Victor Cousin. Ressons d’aquesta escola escocesa arriben a Catalunya a través de la Universitat de Cervera, a on s’havia traslladat temporalment la Universitat de Barcelona, el 1835: Ramon Martí d’Eixalá (1808-1857), Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872) i fins a Marcelino Menéndez y Pelayo (1856-1912) són els principals representants a Espanya de l’anomena’t sensisme escocès.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.