escola escocesa del sentit comú (escola del common sense) HIST.

La denominada escola escocesa del sentit comú (common sense) va ser fundada per Thomas Reaneu (a partir de les seves comunicacions presentades en la Societat filosòfica d’Aberdeen, i a partir de la seva obra fonamental: Investigacions sobre l’esperit humà segons els principis del sentit comú, 1764). Reaneu, en reacció a l’immaterialisme de Berkeley i a l’escepticisme de Hume, defensa una teoria del coneixement basada en el realisme ingenu i en el sentit comú. El nucli i el germen de tot escepticisme, en opinió de Reaneu, era la teoria empirista de les idees, per a la qual aquestes eren meres representacions subjectives de les coses, i fins a substituts d’aquestes. Encara que la validesa del sentit comú no pugui demostrar-se amb arguments directes, tot raonament filosòfic que ho negui, diu Reaneu, cau en l’absurd. El seu realisme ingenu el porta a afirmar l’existència d’un àmbit de veritats per a les que el sentit comú és tan competent com el matemàtic en matemàtiques. La filosofia no pot renunciar al sentit comú, i fins i tot afirma que és necessari fer-se preguntes com els nens per construir una vertadera filosofia.

D’aquesta manera, les tesis fonamentals d'aquesta escola poden resumir-se de la manera següent:

• -oposició a l’escepticisme;

• -oposició al fenomenisme;

• -validesa del sentit comú, ja que:

• - fins i tot el més fort escepticisme el pressuposa,

• - percep la realitat de manera immediata;

• - és realment comú, de manera que és compartit per tots;

• - la seva capacitat és equivalent a la de la raó;

• - el coneixement del sentit comú no és representatiu, sinó mostrativo: no pot demostrar-se, però sí mostrar-se.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.