ostensió (deíctic) EPIST.

(del llatí ostendere, mostrar) Referència directa que permet assenyalar el significat d'un terme mostrant directament algun objecte designat per aquell, el significat del qual es determina per aquesta referència directa. Per això, es denominen definicions ostensives aquelles que mostren l'objecte de la seva definició (veure exemple). El terme grec per a ostensiu és *,4iJ4iäH deíctic, («mostrar», «exhibir») pel que de vegades s'empra aquest terme en comptes d'aquell. Una definició ostensiva no proporciona les propietats del que defineix, encara que pressuposa, contràriament a les definicions extensives que proporcionen una llista d'aquestes, que després de mostrar ostensivament l'objecte, l'intèrpret de la dita definició podrà reconèixer-les en altres objectes.

Alguns autors han sustentat que en realitat no poden donar-se definicions ostensives, ja que cap terme és pròpiament ostensiu i, a més a més, una definició no pot consistir en un mer «mostrar». Altres, en canvi, com Ferrater Mora, admeten aquestes definicions, però sempre que es prenguin en consideració diverses convencions (Indagacions sobre el llenguatge, 1970)

D'altra banda, continuant una distinció elaborada per Aristòtil en la seva teoria del sil·logisme, també es denominen ostensives a les proves directes que verifiquen de forma positiva una tesi, en contraposició a les proves apagògiques, que només ho fan negativament, com la reducció a l'absurd, per exemple.
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.