Leviatan GEN.
Nom d’un monstre gegantí i invencible citat en la
Bíblia (llibre de Job, veure cita). En la història de la filosofia aquest nom va associat a l’obra escrita per Thomas Hobbes, en la que
aquest autor formula els elements centrals de la seva filosofia política. Aquest llibre, titulat,
doncs, Leviatan (o Leviathan), va ser escrit el 1651, i, en
ell, Hobbes compara l’Estat amb un gran organisme compost per tots els individus que formen la comunitat. La teoria política de Hobbes defensa la monarquia absoluta, encara que afirma que cada home té uns drets individuals i que la societat procedeix d’un contracte social, per la qual cosa el poder no emana de Déu, sinó que el seu origen és estrictament social i d’origen racional. En
l’estat de natura, i abans de l’existència de la societat i el Estat, l’home no té cap limitació a la seva llibertat però, a canvi, viu en una contínua inseguretat, ja que tot home és
egoista i es guia pel simple instint de conservació i el desig de domini sobre els altres.
En aquesta situació, l’home, en mancar de lleis i estructures de govern, «és un llop per a l’home» (homo homini lupus). D’aquí la necessitat d’un contracte o pacte social que posi fi a aquesta situació i permeti als homes guanyar seguretat a canvi de cedir part de la seva llibertat i els seus drets al governant, que apareix com el dipositari dels drets de la col·lectivitat. No obstant això, si el governant no és capaç de proporcionar seguretat a la col·lectivitat, els membres d’aquesta poden considerar trencat el pacte i deposar-lo. L’Estat, llavors, és com un gegantí home artificial, com
Leviatan, compost per tots els individus, instaurat per defensar l’home natural, que sense l’existència d’aquest Estat estaria condemnat a la guerra civil permanent (veure cita).
Així, doncs, l'Estat està engendrat pel mateix home. No és natural, sinó artificial, com artificial és una màquina. Aquest estat absolutista o
Leviatan, meitat monstre, meitat déu, és «el déu mortal a què devem, sota el Déu immortal, la nostra pau i la nostra defensa» (Leviatan, 2, 17).
A més del Leviatan (publicat el 1651) Hobbes va dedicar a l’estudi de l’Estat altres textos importants: Els elements de la llei (1640) i De cive (1642).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
