Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Mounier, Emmanuel (1905-1950) HIST. `mounier.wav', `play"]

Filòsof francès. Va estudiar amb el bergsoniÓ J. Chevalier, qui li va transmetre la influència del pensament de Bergson i de Blondel, així com un sòlid coneixement de Descartes i Pascal. Va obtenir una plaça com a professor d'institut en Neuilly. Posteriorment es va traslladar al Liceu francès de Brussel·les i, finalment, va viure a Lió, després de nombrosos viatges, especialment a Àfrica. La seva activitat filosòfica està indissolublement lligada al corrent personalista cristiÓ, de la que és el màxim exponent, i que li va ser inspirada per les influències del P. Pouget, J. Maritain, N. Berdiaev, G. Marcel i Ch. Peguy. El 1932 va fundar la revista Esprit, que va aglutinar a diferents autors personalistes (en lel seu comitè de redacció hi van figurar filòsofs com: J.Lacroix, J.M. Domenach, A. Béguim, P.L. Landsberg, P.A. Touchard, etc.). L'esmentada revista, que va tenir una gran influència fins a la Segona Guerra Mundial, va sorgir inicialment com a reacció en contra, segons les seves paraules, del capitalisme materialista i del col·lectivisme despòtic, i en el context de la crisi política i econòmica dels anys trenta i l'auge dels feixismes i totalitarismes (veure text). Davant la situació de crisi, no sols econòmica i política, sinó de valors, proposa remeis espirituals. Partint de les seves posicions catòliques, va rebutjar tant el materialisme capitalista com el marxisme, representat a França especialment per Sartre, al qual critica fonamentalment pel rebuig de tot allò espiritual.

Vinculat amb les orientacions existencialistes cristianes, les arrels de les quals es troben en la filosofia de Kierkegaard, i amb autors com Jaspers, Berdiaev i Gabriel Marcel, proposa centrar tota reflexió filosòfica en el valor únic de la persona, i en la inserció d'aquesta en la societat i en el món (veure text) Va mantenir també estretes relacions amb altres filòsofs cristians, com els espiritualistes Louis Lavelle i René Le Senne, encara que enfront de la tradició merament espiritualista, Mounier defensa un realisme personalista.

Per a Mounier, que es va interessar especialment en la caracterologia, la persona és essencialment llibertat i espontaneïtat creadora; és transcendŔncia, i es caracteritza també per l'interès en el mˇn, que evita l'aïllament de la pura espiritualitat individual, i condueix la persona col·lectiva, inspirada en la noció cristiana de la comunió dels sants. Però també és cos i no sols esperit (veure text). Per a Mounier, no obstant això, el major perill per a la noció de persona es troba en una tradició filosòfica separada de les arrels cristianes, com el mateix racionalisme, o el pensament científic modern (veure text).

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.