Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

natura i convenció HIST.

Un dels nuclis de la reflexió dels sofistes és l'oposició entre physis (NbF4H, natura) i nomos (<`:@H, normes de conducta), ja que aquests autors defensen que totes les lleis, normes socials, valors morals i institucions polítiques són fruit d'una convenciˇ humana i no deriven de la naturalesa (veure text). Així, la majoria dels sofistes oposen nomos (conjunt de lleis i ordenacions socials) a physis (natura), amb la qual cosa, alhora que s'oposaven a la tesi del fonament natural de les lleis i costums, i al seu pretès origen en una llei eterna o ordre universal del que les lleis humanes serien mers desenvolupaments, també rebutjaven les concepcions mítiques i religioses que feien derivar el poder i les lleis dels déus. Basant-se en aquesta mateixa oposició entre el que té fonament natural i el que és merament convencional, també van sustentar que les normes morals són convencionals, i van declarar que l'únic que hi ha de natural en el comportament humà és l'ànsia de plaer i la llei del més fort, que queda negada per les lleis convencionals. ProtÓgores va afirmar que les institucions polítiques i els costums socials són fruit de contractes socials entre els homes per permetre la convivència i superar la llei del més fort. TrasÝmac també afirmava que les lleis humanes són meres convencions i, com G˛rgies, defensava que les dites lleis estan destinades a impedir que els més forts puguin valer-se del seu dret natural a la força. També Antifont va inistir en aquesta oposició entre natura i convenció. Això destacava encara més el caràcter antinatural de les lleis, ja que per natura allò normal seria que el més fort dominés al més feble, com succeeix amb tots els animals.

En general, l'oposició entre natura i convenció en el fonament de les lleis serà adoptada pels defensors de les teories del contracte social, com Rousseau, per exemple, i pels crítics de l'iusnaturalisme.

Veure convenciˇ, estat de natura, nomos, physis.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.