Cerca
continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading
omnipotència/ omnisciència FIL. REL.
El terme omnisciència està format del llatí omnis (tot) i scientia, (saber), literalment significa «tot saber», «saber absolut». El terme omnipotència designa el poder absolut, que va més enllà fins i tot d'allò real i es refereix també a tot allò possible. En la teologia judeocristiana i musulmana, l'omnisciència i l'omnipotència (que comporta la possibilitat de creació ex nihilo), junt amb el summe Bé i l'eternitat s'han considerat atributs de Déu, i expressió de la seva infinita perfecció. D'aquests dos atributs, el de l'omnipotència ha estat especialment discutit en la tradició teològica ja que, mentre alguns autors limitaven la plena omnipotència divina (dient, per exemple, que Déu pot fer tot excepte el mal; o ben dient que hi ha límits, ja que Déu no pot violar els principis lògics, com el d'identitat o el de no contradicció), altres, en canvi, han sustentat que fins i tot
aquestsm principis poden ser arbitràriament modificats per l'omnipotència divina, i que el mal, en tant que és simple carència o negativitat, no és una entitat positiva. No obstant això, l'atribució conjunta d'aquests atributs (omnisciència, omnipotència, summe Bé, eternitat, i caràcter creador) planteja amb força el problema del mal i el de la predestinació perquè, si Déu és omniscient i etern, coneix des de l'eternitat tot quant, des de la perspectiva temporal, ha succeït, succeeix i succeirà. Per això, coneix tots els mals, injustícies, atropellaments, guerres, cataclismes, malalties, etc. que assolen el món. Ara bé, si és realment omnipotent, com permet l'existència del mal?. És més, si és un Déu creador, per què ha creat un món així?, no serà llavors un Déu malvat?. Però, si així fora, això contradiria la característica de ser el summe Bé. D'altra banda, coneixent tot quant succeeix i havent estat el creador de l'univers, no estan tots els nostres actes determinats, de forma que la llibertat no existeix i només hi ha la predestinació? Aquestes són algunes de les qüestions que els teòlegs han intentat explicar, elaborant teories sobre el mal, la llibertat i la predestinació, i que Leibniz va voler exposar en conjunt en la seva Teodicea.
