Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

natura naturans, natura naturata GEN.

Expressió llatina que té la seva arrel en textos neoplat˛nics de Procle, però que a partir dĺAverrois serÓ generalment usada per l'escolÓstica del segle XIII i finalment serà més coneguda per l'ús que li va donar Spinoza, encara que també és una concepció central en la filosofia de Joan Escoto ErÝugena. La natura naturans s'interpreta com DÚu creador, mentre que la natura naturata es refereix al ser creat. Encara que els escolàstics consideren que aquests termes designen realitats externes entre si, a partir de l'ús que fan d'aquests termes alguns místics i filòsofs renaixentistes, com el Mestre Eckhart, Nicolau de Cusa o Giordano Bruno, tendeixen a interpretar-se des d'una concepció panteista. Així, la natura naturans seria la força creadora, i la natura naturata seria entesa com un altre aspecte d'aquesta mateixa força.

Spinoza usa aquestes expressions en un sentit semblant. Per a ell la natura naturans és la substÓncia infinita, és a dir, all˛ que és en si i es concep per si: Deus sive natura o principi creador; la natura naturata és tot el que se segueix de la natura de Déu, és a dir, tots els modes dels atributs de Déu. D'aquesta manera la natura naturata es troba en la natura naturans. Schelling va usar aquestes expressions per distingir la filosofia de la natura (natura naturans) de les ciències naturals que estudien la natura naturata.

Veure physis, Deus sive natura.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.