catàstrofe GEN.

Canvi sobtat o brusc que destrueix un ordre precedent. Es distingeix entre catàstrofes i accidents en funció de la magnitud de la ruptura produïda de l'ordre. També es distingeix entre catàstrofes naturals (terratrèmols, inundacions, tifons, erupcions volcàniques, etc.) i catàstrofes produïdes per negligència humana (grans accidents ferroviaris, enfonsament de vaixells, contaminació a gran escala de rius o mars, accidents aeris, enfonsament d'edificis o de preses, etc.). En general, la magnitud de les catàstrofes apareix abismalment desproporcionada respecte de la(s) causa(s) que l'originen (una lleu espurna pot originar un incendi).

Per a Cuvier, defensor d'una variant de la teoria fixista oposada a l'evolucionisme coneguda com a catastrofisme, les catàstrofes geològiques (com les aparellades amb els canvis en els períodes de les diverses glaciacions), haurien estat la causa de l'extinció massiva de diferents espècies vives, de manera que les actualment existents haurien estat creades novament per Déu.

En la ciència contemporània la noció de catàstrofe va unida a la teoria establerta per René Thom, que la defineix com un canvi abrupte i radical, no lineal, que determina que un sistema experimenti una transició discontínua qualitativament distinta cap a un altre estat com a conseqüència de variacions continues. L'estudi dels dits canvis és l'objecte de la teoria de les catàstrofes.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.