Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Gadamer, Hans Georg HIST. `gadamer.wav', `play"]

Filòsof alemany. Va néixer a Marburg el 1900, i ha estat professor en Leipzig (1939), Frankfurt (1947) i Heidelberg (des de 1949). Des de 1953 va dirigir la Philosophische Rundschau. La seva formació inicial es va situar en l'horitzó de la influència neokantiana i de la fenomenologia, i en l'estudi del pensament grec. Va estudiar filosofia a Breslau i Marburg amb P. Natorp i N. Hartmann. Posteriorment, va ser deixeble de Husserl i de Heidegger a Friburg, i va estudiar filologia clàssica amb Paul Friendländer. La seva tesi d'habilitació, dirigida per Heidegger, versava sobre la filosofia grega. Però la seva activitat filosòfica se situa en el corrent de pensadors com Nietzsche, Dilthey, Husserl i, especialment, Heidegger, i desemboca en la formació de l'hermenèutica filosòfica. La seva investigació es dirigeix a l'estudi de les condicions de possibilitat de la interpretació i la comprensió, especialment en la ciències humanes, i entén aquesta comprensió com a traç constitutiu del Dasein humà. La seva teoria hermenèutica estableix els trets bàsics d'una teoria general de la comprensió -d'arrel heideggeriana-, i efectua un gir ontològic cap a l'ésser que és l'objecte de la comprensió: el llenguatge.

Més enllà del criteri d'objectivitat ofert per les ciències de la natura, sotmesa a les condicions d'una abstracció metòdica, l'hermenèutica -que supera els límits de la dita abstracció que no pot monopolitzar la garantia de l'experiència de la veritat- parteix de l'estudi de les estructures prèvies de tota comprensió (veure text). Això permet fonamentar les diverses formes d'experiència humanes: no sols l'experiència científica, sinó també l'experiència religiosa, ètica, històrica o estètica. (De fet, l'anàlisi de l'experiència estètica juga un paper central a la seva obra fonamental: Veritat i mètode, ja que l'experiència de la veritat que es dóna en l'art apareix com a model per a tota experiència històrica).

Però la interpretació (hermenèutica) que és requerida per a la comprensió la realitza un subjecte històric, que parteix d'unes condicions donades espai temporals, i que parteix, també, d'unes estructures prèvies de precomprensió (Vorverständnis). És a dir, en tot procés de comprensió es parteix de pressupòsits o prejudicis (Vorurteile) -en el sentit etimològic de judicis previs-, que són els que fan possible tot judici i constitueixen una memòria cultural que comprèn teories, mites, tradicions, etc. El subjecte de la comprensió no parteix, doncs, de zero ni s'enfronta al procés de comprensió a partir d'una tabula rasa, sinó que té al darrere seu tota la història. Això ha de ser assumit i aquesta tradició ha de jugar un paper actiu ajudant a adoptar una actitud d'obertura total cap al que s'interpreta, ja que només a partir de la tradició poden obrir-se camins nous. D'aquesta manera, Gadamer denúncia el prejudici de tot antiprejudici (veure text). Els prejudicis o pressupostos són constitutius de la realitat històrica del ser humà, són condicions a priori de la comprensió, i la pretensió historicista i cientifista d'eliminar tot prejudici és, al seu torn, un prejudici, però en el sentit d'un fals prejudici.

Aquest afany per desembarassar-se de tot prejudici (que ja es troba en Descartes, que volia evitar tota precipitació i prevenció, i que es desenvolupa durant la Il·lustració) pretenia una comprensió lliure de pressupostos. Però tal pretensió no és possible, i revela una concepció psicologista que pretén la possibilitat d'una comprensió basada en una coexistència atemporal entre l'intèrpret i el que interpreta. Davant aquest psicologisme, Gadamer defensa una concepció ontològica basada en la temporalitat del ser d'ambdós pols: autor i intèrpret. Per això postula la necessitat d'una distància temporal en el procés de la comprensió. Aquesta distància temporal és productora de sentit i és la que permet desembarassar-se dels falsos prejudicis per permetre destacar aquells altres prejudicis que ofereixen el camí de la comprensió. Així, fugint d'una concepció atemporalista, Gadamer, que parteix de la temporalitat i de la finitud constitutiva de l'home, considera que la història no ens pertany, sinó que som nosaltres els que pertanyem a la història (veure text). La precomprensió, o els prejudicis, s'incardinen en aquesta estructura de la finitud històrica del ser humà. En aquest sentit, Gadamer no sols rehabilita la noció de prejudici, sinó també les nocions d'autoritat i tradició (veure text), ja que l'estructura de la precomprensió o dels prejudicis es remet a la tradició que és la que els confereix sentit.

Per això, els prejudicis no desapareixen en el procés hermenèutic, sinó que es mantenen en l'estructura circular del procés de la comprensió, originant el cercle hermenèutic (veure text). Dit cercle hermenèutic parteix, doncs, de l'aparent paradoxa que tota interpretació que hagi d'ocasionar comprensió ha de partir ja de la comprensió prèvia del que ha d'interpretar: la interpretació ha de moure's dins el que comprèn i alimentar-se d'això. Però l'esmentat cercle no és un cercle viciós, sinó que, com ja havia assenyalat Heidegger, roman obert (veure cita). En el procés hermenèutic, l'intèrpret, que parteix d'una situació temporal distinta i distant del text, ha de reconèixer allò distint de la situació. Si la interpretació s'efectua des d'una situació present junt amb l'horitzó que la defineix, la comprensió determina també un horitzó d'aquesta comprensió que, d'aquesta manera, és una fusió d'horitzons (veure text). Des d'aquí s'obté una experiència de la veritat, que sobrepassa l'àmbit de la distanciació alienant del criteri d'objectivitat del coneixement científic, i es mostra i expressa sota altres formes, alhora que mostra el caràcter difús de la noció mateixa d'experiència (noció d'experiència que Gadamer acosta a la de l'experiència dialèctica de la Fenomenologia de l'esperit de Hegel, encara que marca diferències entre l'autoconsciència absoluta hegeliana i la consciència hermenèutica).

El mitjà de tota comprensió és el llenguatge, i tota comprensió és necessàriament un procés lingüístic (veure text). El llenguatge no és un mer instrument del pensament, sinó que és constitutiu del món de l'home i dimensió fonamental de la seva experiència. Llenguatge, comprensió i experiència del món mantenen una estreta relació, i és en el llenguatge on es revela la significació del món. D'aquesta manera, Gadamer pot dir que el llenguatge és el que permet que els homes tinguin món, o que l'existència del món humà està constituïda de forma lingüística (veure text). D'aquí, en la línia de les investigacions iniciades per Heidegger, Gadamer conclou la identificació de ser i llenguatge, donant lloc al seu gir ontològic de l'hermenèutica: «l'ésser que pot arribar a ser comprès és el llenguatge» (veure text).

 
Bibliografia
 
Verdad y Método I. Fundamentos de una hermenéutica filosófica , Ediciones Sígueme, Salamanca, 1977. Trad. de Ana Agud Aparicio y Rafael de Agapito
Verdad y Método II , Ediciones Sígueme, Salamanca, Quinta edición, 2002. Trad. de Manuel Olasagasti
Los caminos de Heidegger, Ed. Herder, Barcelona, 2002. Trad. y edición castellana de Angela Ackermann Pilári
Antología, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2001. Prólogo del editor Jean Grondin. Trad. de Constantino Ruiz-Garrido y Manuel Olasagasti
Mis años de aprendizaje, Ed. Herder, Barcelona, 1996. Trad. de Rafael Fernández de Maruri Duque
¿Quién soy yo y quién eres tú?. Comentario a Cristal de aliento de Paul Celan, Ed. Herder, Barcelona, 1999. Trad. de Adan Kovacsis
La actualidad de lo bello, Ed. Paidós, Barcelona, 1991. Trad. de Antonio Gómez Ramos.
El inicio de la sabiduría, Ed. Paidós, Barcelona, 2001. Trad. de Antonio Gómez Ramos.
La educación es educarse, Ed. Paidós, Barcelona, 2000. Trad. de Francesc Pereña Blasi.
Mito y Razón, Ed. Paidós, Barcelona, 1997. Trad. de José Francisco Zúñiga García.
Arte y verdad de la palabra, Ed. Paidós, Barcelona, 1998. Trad. de José Francisco Zúñiga.
El inicio de la filosofía occidental, Ed. Paidós, Barcelona, 1995. Trad. de Joan Josep Musarra.
Acotaciones hermenéuticas, Ed. Trotta, Madrid, 2002. Trad. de Ana Agud y Rafael de Agapito.
 
 
Enllaços externs:
http://www.uma.es/gadamer/General.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Hans-Georg_Gadamer
 
 
 
 

Licencia de Creative Commons


Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.