Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lotze, Rudolph Hermann (1817-1881) HIST. `lotze.wav', `play"]

Metge i fil˛sof espiritualista alemany. Va nÚixer a Bautzen i va morir a Berlín. Va ser metge i professor a Gotinga i a Berlín. Va seguir i va aprofundir el corrent espiritualista iniciat pel fill de Fichte Immanuel Hermann Fichte (1796-1879), i va elaborar el sistema més estructurat i acabat d'aquest corrent de l'espiritualisme alemany. Concep l'espiritualisme com un idealisme teleològic, i pensa que la substància del món és el bé, cap al qual s'encamina tot el desenvolupament de la natura. Considera que el mecanicisme és útil com a explicació superficial de la natura -Lotze l'accepta com a explicació secundària dels fets de la natura-, però creu que és incapaç de donar explicació del per què dels fets i de les lleis de la natura, i molt menys encara dels valors. El que en la natura existeixin lleis necessàries és un fet, però el mecanicisme no és capaç d'explicar la raó de l'existència d'aquest fet. Les lleis de la natura i la seva existència són, en si mateixes, incomprensibles, i el mecanicisme no pot donar aquesta explicació. Només adquireixen sentit si s'accepta que no són un fet definitiu i últim, sinó que són un simple mitjÓ per a la realització d'un fi últim que estan cridades a realitzar el bé. Seguint al mecanicisme Lotze accepta que el món és una mÓquina, però una mÓquina subordinada a un pla racional i orientada teleològicament cap a la realització del bé. D'altra banda, Lotze assenyala que en la dimensió microscòpica de la natura, els àtoms apareixen com a punts immaterials, com m˛nades en el sentit leibniziÓ, en els que les lleis de la natura macroscòpica del món sensible es troben alterades. Al nivell dels àtoms, doncs, s'alteren les lleis del món macroscòpic, i a aquest nivell del microcosmos la matèria es revela molt menys estranya a l'esperit. Si l'evolució arriba a provar que tota l'organització de la matèria s'orienta cap a l'aparició de la vida espiritual humana, això és només una prova més que la vida espiritual és l'autèntic fi de tot procés natural.

En la seva Lògica de 1843, així com en la Lògica inclosa en el seu Sistema de filosofia de 1874-1879, Lotze critica el psicologisme i distingeix entre l'acte psicològic del pensar i el contingut del pensament, al qual qualifica de validesa, que identifica amb la significativitat, o amb el significat dels termes lògics. Aquesta doctrina, que Lotze va atribuir a la teoria de les idees de Platˇ, va tenir molta influència a l'escola neokantiana de Marburg i en la interpretació del pensament platònic. D'altra banda, també va influir en Wilhelm Windelband, que va ser alumne seu i, a través d'ell, en el neokantisme de l'escola de Baden.

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.