Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

prudència ╚TI.

(del llatí prudentia) Terme amb al quel, seguint la tradició escolàstica, es tradueix la paraula grega nD`<0F4H (fr˛nesis) que designa una forma de saviesa pràctica o orientada a l'acció: un saber decidir i deliberar.

En el seu famós mite de l'auriga, Platˇ considera la nD`<0F4H (fr˛nesis) com la virtut pròpia de l'Ónima racional, mentre que la virtut pròpia de l'ànima irascible és la fortalesa, i la de l'ànima concupiscible és la temprança. Quan aquestes tres parts de l'Ónima i les seves tres virtuts (GD0J"\-arkhai) estan en perfecta harmonia, sorgeix una quarta virtut: la justicia. Però, en quant que virtut (GD0JZ, eretÚ) de l'ànima racional, la nD`<0F4H és sinònim de sabiduria (F@n\", sofía), en el sentit d'un saber organitzar i dirigir racionalment l'acció, pel fet que posseeix el coneixement (¦B4FJZ:0, episteme) de les idees immutables (en oposició a la *`>" (doxa) o opinió, que és el coneixement de les coses canviants i mutables). D'altra banda, igual que la justícia sorgeix en l'ànima a partir de l'harmonia de les altres virtuts, també una societat esdevindrà justa quan els seus elements constituents estiguin també en harmonia, i estigui dirigida per la racionalitat, no per la força, ni per la luxúria, el desig o les passions (de riquesa, de poder, o altres). Així, la ciutat justa serà aquella en què els seus artesans-productors estiguin regits per la temprança, estigui custodiada pels guardians, regits per la fortalesa, i dirigida pels reis-filòsofs, posseïdors de la F@n\" (sofia) i de la nD`<0F4H (fr˛nesis). La prudència, que sorgeix de la saviesa, és la pròpia del judici ponderat que s'aplica a totes les activitats humanes.

Aquesta doctrina platònica passarà al cristianisme amb el nom de la quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança.

Arist˛til, per la seva banda, considerava la prudència com la capacitat de jutjar amb discerniment, i com la disposició pràctica o habilitat de l'home virtuós que és capaç de disposar els mitjans necessaris i adequats per realitzar el bé, ja que és capaç d'una adequada deliberació (,Û$@L8\", eubulía) per aconseguir la felicitat o terme mig» raonable entre dos extrems. Mentre que el discerniment entre el bé i el mal en general és competència del saber, la prudència és la disposició pràctica que permet el discerniment entre un bé concret i un mal concret en l'acció humana (veure cita). En la seva classificació dels distints saberes, Aristòtil subordina el saber productiu (B@\0F4H, p˛iesis) al saber practico (BD>4H, praxi) mentre que la nD`<0F4H (prudència o saviesa pràctica) estarà subordinada a l'episteme, ja que qui realment sap, sap triar i discernir, encara que això no sigui en general possible per a l'home.

Per als estoics la prudència és el coneixement de les coses que cal fer i de les que cal evitar. Aquesta concepció és la que ha prevalgut i la que es manté en el significat habitual d'aquest terme. D'aquesta manera Kant, en la Fonamentació de la metafísica dels costums, utilitza aquest terme en aquest sentit, i la considera com una habilitat en l'adequada elecció de mitjans per aconseguir la felicitat.
 
 

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

fr˛nesis (nD`<0F4H) GEN.

Terme grec que, seguint la tradició escolàstica, sol traduir-se per prudència o, en el cas de Platˇ, com a sinònim de la saviesa (F@n\"), que és prudent, i que pertany a l'ànima racional, pròpia dels governants en la seva república ideal. En el famós mite de l'auriga Plató atorga tres virtuts (GD0J"\) a les tres parts de l'Ónima: la FTnD@Fb<0 (sofrosinÚ o temprança), la G<*D,\" (andreia, valor o fortalesa) i la F@n\" (sofia,saber) o nD`<0F4H (fr˛nesis, seny, capacitat d'elecció o prudència en la traducció escolàstica).

En Arist˛til, la nD`<0F4H és una de les virtuts dianoŔtiques, equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o ,Û$@L8\" (eubolia) per aconseguir la felicitat o ,Û*"4:@<\" (eudaimonia).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.