Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

quaestio / quaestiones disputatae / quaestiones quodlibetales GEN.

La quaestio (literalment, pregunta) va ser el mètode d'estudi i ensenyament de l'escolÓstica medieval a partir del segle XII. En aquest ensenyament el mètode generalment continuat consistia en una triple procés:

  1. es partia d'una lectio o lectura d'algun text,

  2. es prosseguia amb la meditatio, que ampliava el tema proposat i, finalment,

  3. s'efectuava un procés d'anàlisi més profund a partir de la discussió d'una quaestio, que constituïa el nucli de l'exposició i l'ensenyament de la teologia i la filosofia en l'escolàstica.

Si aquestes quaestio eren producte de les disputatio ordinariae, que mantenien els professors de teologia, s'anomenaven quaestiones disputatae, en canvi, si es tractava de qüestions que afectaven diversos temes i escollits en qualsevol ordre, s'anomenaven quaestiones quodlibetales o quodlibeta. Els aspirants a llicenciar-se en teologia havien de discutir aquestes quaestiones quodlibetales dos cops a l'any, abans de Nadal i de Pasqua. Normalment el tema de les quaestio era suggerit per col·leccions de textos de la Biblia, d'Arist˛til, de Boeci o, molt habitualment, del llibre de les Sentències de Pere Llombard.

Amb Abelard, l'exposició i discussió de les quaestio s'efectuava seguint el mètode creat pel aquest autor i conegut com a mètode del sic et non, en el que s'oferien arguments a favor i en contra d'una tesi per a, tot seguit, refutar els arguments contraris a la tesi que pretenia defensar. D'aquesta manera s'organitzaven vertaderes discussions en les quals, després d'enunciar el problema, s'argumentava a favor de la tesi que es volia rebutjar per tal de, immediatament després, passar a argumentar en contra de la dita tesi. Així, s'arribava a la conclusió que el comentarista volia defensar, la qual era il·lustrada i es refutaven tots els arguments que s'havien adduït inicialment a favor de la tesi rebutjada.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.