Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Schlegel, August Wilhelm von (1767-1845) HIST. `schlega.wav', `play"]

Escriptor i teòric de l'estètica alemany. Va néixer a Hannover i va estudiar filologia clÓssica a Gotinga, sota els auspicis d'Heine. El 1796 es va traslladar a Jena, i es va integrar al cercle romàntic «Athenaeum» fundat pel seu germà Friedrich Schlegel, que aleshores vivia tambÚ a Jena. Va prosseguir la seva col·laboració, iniciada el 1795, amb Schiller en la revista «Horen» (codirigida per Goethe). A partir de 1819, després d'un temps al servei de Madame de Staël, i després de viure a París entre 1814 i 1817, va ser professor a Bonn, ciutat en què va morir.

Encara que és especialment conegut pels seus treballs literaris i com a traductor a l'alemany de les obres de Shakespeare i de Dant, des del punt de vista de la filosofia són destacables la seva contribució a la formació de la consciència estŔtica del romanticisme alemany, i les seves reflexions sobre l'origen del llenguatge i de la poesia. Destaca l'oposició entre allò orgànic i el mecànic, i declara l'art -a què no concep com a imitació, sinó com a creació, i en el que la forma interna és capaç de revelar el seu contingut-, com pertanyent a l'àmbit d'allò orgànic. Segons August Schlegel, basant-se en la classificació tripartita de les llengües efectuada pel seu germà, la llengua, en els seus orígens, és pura expressió, que es transforma en mera convenció amb el seu desenvolupament. No obstant això, la poesia, en la que el signe forma un tot amb l'objecte, pot recuperar el caràcter expressiu de la llengua originària a través del seu ús metafòric i simbòlic. La seva concepció estètica està més en la línia de Herder i Lessing que en la de Schiller, amb el que, no obstant això, havia col·laborat. Al terreny polític es va oposar Napoleó en els seus llibres Sobre el sistema continental i Quadre de l'imperi francès el 1813.

Altres obres destacables són: Lliçons sobre les belles lletres i l'art, (conferències de Berlín, 1801-1804); Lliçons sobre l'art dramàtic i sobre la literatura, (curs de Viena, 1808) i Observacions sobre la llengua i la literatura provençal (1818).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.