Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

cibernètica GEN.

 

Norbert WienerNeologisme derivat del grec kibernetes (timoner, guia). Terme creat per Norbert Wiener el 1947 per designar els sistemes que s’autorregulan, tant en l’àmbit artificial (sistemes electrònics, termòstats, servosistemes, autòmats), com en l’àmbit natural (organismes biològics, homeostasis, sistemes nerviosos..) o social (relacions interpersonals, relacions socials, sistemes econòmics, etc.). Per a Wiener, fundador de la cibernètica, aquesta ciència es basa sobre els dos principis següents:

a) alguns mecanismes s’autoregulen per retroalimentació o feedback i

b) aquests processos poden descriure’s formalment.

Amb això la distància entre màquines, éssers vius i sistemes socials i psicològics s’atenua, i es permet l’estudi de les màquines, els sistemes vius i els sistemes socials a partir d’una unitat conceptual bàsica sustentada per la noció de feedback i per la noció d’informació. La cibernètica, igual que la teoria general de sistemes i les teories de sistemes dinàmics, estudia tot tipus de sistemes naturals o artificials en els que es pugui observar alguna classe de teleologia, teleonomia, funció o autoregulació.

El desenvolupament de la cibernètica ha implicat una fecunda feina d’investigació interdisciplinar que s’ha obert a múltiples terrenys: en intel·ligència artificial, en teories sobre la ment, estudis de robòtica i automàtica, teoria de sistemes i informàtica.

La concepció de sistemes autorregulats ja havia sorgit anteriorment en biologia, aparellada a la noció d’homeostasis, i poden considerar-se precedents de les concepcions cibernètiques algunes obres com les de Charles Bell, Mecànica animal. Disseny d’estructures animals (1828), obra en què s’elaboren uns primers models d’isomorfisme entre organismes i estructures artificials per aprofitar els mecanismes de regulació dels primers i aplicar-los als segons. En la dita obra compara estructures orgàniques, com l’esquelet, amb estructures arquitectòniques o obres d’enginyeria, i compara també el cor i el sistema vascular amb els dissenys de canonades, bombes i vàlvules. La noció d’autoregulació en els éssers vius va ser àmpliament utilitzada per Claude Bernard, que va crear la noció de mig intern reequilibrat, mitjançant el que explicava el mecanisme de la fam a partir de les baixades de glucosa en la sang. Un cop restablits aquests nivells desapareixia, segons ell, aquesta sensació. Un altre text important com a precursor va ser l’escrit per Eduard Pflüger: La mecànica teleològica en la natura (1877), en el que estudia els mecanismes biològics de retroalimentació, les entrades dels quals (imputs) són regulades per les sortides (outputs).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.