pirronisme HIST.

El conjunt de la doctrina de Pirró d'Elis va exercir una gran influència en el pensament antic i va originar l'anomenat pirronisme. En aquesta concepció han de distingir-se tres corrents distints, el conjunt de les quals dóna lloc a l'escepticisme antic, de les que el pirronisme és només un component. Els tres corrents d'influència del pirronisme van ser:

1) la del propi Pirró i els seus immediats seguidors: Timó de Fliunte i Filó d'Atenes.

2) la dels seus seguidors tardans: Enesidem i Sext Empíric, entre el segle I a.C i el segle II dC, i

3) la dels altres escèptics de l'antiguitat, tals com les representades pels membres de la Acadèmia Mitja i la Acadèmia Nova (Arcesilau i Carnèades).

Malgrat l'existència d'importants diferències entre aquestes diferents escoles, sovint s'usa el terme pirronisme per designar l'escepticisme en general. D'aquesta manera, alguns escèptics renaixentistes com Pico della Mirandola, Montaigne o Charron són de vegades considerats com pirrònics.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.