Windelband, Wilhelm (1848-1915) HIST. `windelba.wav', `play"]

Filòsof alemany. Va néixer a Postdam i va morir a Heidelberg. Va estudiar amb Lotze i Fischer, a qui va succeir com a professor a Heidelberg. (Entre els seus alumnes, encara que no deixebles, es van trobar Heidegger i Lukács). Junt amb el seu deixeble i successor Rickert, va ser cofundador de la escola neokantiana de Baden, i fundador de l'escola neokantiana axiològica de Heidelberg. Mentre el moviment neokantià inspirat per la escola de Marburg havia desenvolupat el kantisme en l’esfera de les ciències naturals, Windelband i els membres de l'escola de Baden es van proposar desenvolupar-lo en l'esfera de les ciències de la cultura, donant una especial rellevància a les ciències històriques i a la teoria dels valors. Per això, el seu neokantisme s'inspira més en la Crítica de la raó pràctica que en la Crítica de la raó pura de Kant, i en la concepció hegeliana de l’esperit que es realitza en la història. També és important la influència rebuda de Lotze sobre els valors.

Va dividir epistemològicament les ciències en ciències nomotètiques i ciències ideogràfiques. Mentre les primeres s'ocupen de lleis generals (és el cas de les ciències de la natura), les segones s'ocupen fonamentalment del particular i individual. Les ciències de la cultura són, fonamentalment, ciències ideogràfiques però, en la mesura que les ciències de la natura són un producte cultural, deuen també ser enteses des de la ciència de la cultura (història, dret, etc.). Va elaborar aspectes importants de la teoria dels valors, als que concep com transcendentals, en sentit kantià, és a dir, com a condicions de possibilitat de coneixement de tota ciència. D'aquesta manera, la axiologia apareix com a filosofia fonamental.

Obres

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.