Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

psicoanàlisi existencial PSICOL.

Tècnica analítica de la personalitat suggerida per Sartre basada en la seva concepció segons la qual cada individu persegueix inconscientment un determinat objectiu que condiciona totes les seves valoracions i eleccions i, per tant, condiciona la seva projecció fonamental. En cada tendència, en cada conducta i en cada inclinació es manifesta un significat ocult que les transcendeix. El descobriment d'aquest nucli és l'objectiu d'aquesta anàlisi. El desig de ser es manifesta, doncs, a través del desig de la manera de ser. D'aquesta manera, fins i tot en el desig empíric més immediat es manifesta la simbolització del desig de ser en general, i les característiques de la persona. En quant que aquesta concepció deriva de la noció existencialista de projecte, és un mètode que Sartre defineix com «un mètode destinat a treure a llum, amb una forma rigorosament objectiva, l'elecció subjectiva per la qual cada persona es fa persona, és a dir, es fa anunciar el que ella mateixa és» (veure text).

La psicoanàlisi existencial de Sartre manté alguns punts de contacte amb la psicoanàlisi de Freud però rebutja, en contra d'aquest, que la investigació es dirigeixi cap a l'estudi dels estats de l'home i es tanqui en la noció de la libido en comptes d'analitzar les estructures dinàmiques fonamentals del projecte i de l'elecció (choix), temes clau en l'existencialisme sartrià, que són les que constitueixen pròpiament en ser humà. Per això Sartre sosté que l'error de la major part de les concepcions psicològiques prové de considerar, al mode substancialista, que l'home es defineix pels seus desitjos, com si aquests estiguessin en l'home como continguts de la consciència, de forma que aquestes concepcions psicològiques sustentarien un prejudici essencialista. En canvi, des de la perspectiva existencialista, la noció de projecte és la que ha de triar-se en comptes de considerar l'home com la suma d'una sèrie de desitjos o com una essència prefixada per endavant. En quant que l'home no és una col·lecció de continguts de consciència, sinó una totalitat, s'expressa enterament fins i tot en el més insignificant dels seus actes.

 

D'altra banda, amb el nom de psicoanàlisi existencial també es coneix una teoria d'índole psiquiàtrica, elaborada fonamentalment per Ludwig Binswanger, que la defineix com una forma d'antropologia científica basada en l'anàlisi existencial de Heidegger i de la seva noció d'estar-en-el-món, i que rebutja els fonaments naturalistes i positivistes presents en la psicoanàlisi freudiana


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.