platonisme mitjà HIST.
Nom amb què es designa el moviment de revitalització del pensament de Plató efectuat a partir del segle I dC, al final de l'anomenada Acadèmia Nova. En conjunt, és una interpretació del platonisme amb una bigarrada barreja de distintes influències i pot considerar-se com una continuació del eclecticisme inaugurat per Antíoc d'Ascalón, i de l' escepticisme de Arcesilau i Carnèades. El representant més important d'aquest corrent va ser Plutarc.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.